En Muat

En Montserrat Lavall, en Muat, ja té un llibre que el recordi. Nem bé. Els padrins d'en Muat devien ser de la broma. Perquè això de batejar un vailet amb el nom de Montserrat ja són ganes. Però com que eren de la broma van dir "posem-li Monserrat a veure què passa". I així va sortir en Muat, un senyor que va viure per donar corda a Banyoles, per repartir alegria com qui reparteix nissos, per escampar acudits, cançons i ganes de riure, com ha de ser. Nosatres som aprenents al costat d'en Muat, ai senyor, amb prou feines li arribem a la sola de la sabata. Del senyor Muat se'n recorden de l'alçada d'un campanar. Perquè ell era un geni i es passava el dia pensant quina en farà. Ell era funcionari i podia haver sortit un home estirat, tibat, un escandinau d'aquests del mercat comú, però no, això de trebaiar en un ajuntament era una màscara, un antifaç, una llaunarra, el que era de veritat en Muat era un engrescador. Els del Pentagon li dirien un showman, paraula horrible que ens fa pensar en una d'aquestes potingues que es fan servir per netejar la roba. Era un animador, engrescava la gent, les feia riure, i això que la gent abantes no estava pas gaire de romanços. En Muat té un llibre que parla d'ell, però més aviat hauria de tenir un cine, una sala de ball, un teatre de varietés, una sarsuela, una fonda, coses que, com ell, animen la vida. Un llibre ja és maco, però un llibre també el té el Pentàgon, el Tren de la Bruixa, l'Associació d'instal.ladors elèctrics i la Mutua Sanitària corresponent. En Muat s'ha d'ensenyar a col.legi, però no pas a les fredes classes on les lliçons són una suma d'albarans malparits i rebentats, en Muat s'ha d'ensenyar a l'hora del pati, allà on hi han els millors alumnes: els del mocs, els dels tiraxines, els de les pedres a la butxaca, els que porten cromos de dones conilles, els que els hi tomben totes les assignatures. Són aquests, els llicenciats de viure, els que han de recollir les lliçons d'en Muat. Fer riure la gent, estar de bones sempre, i fer moltes i moltes bromes.