dimarts, 18 de novembre de 2008

Caliquenyos i para de comptar

Estem preparant un tractat sobre els caliquenyos que ocuparà set o vuit mil folis. Com que comencem moltes coses i no n'acabem cap, direm quatre bestieses sobre aquests cigars descomunals i quedarem tan campantes. Avisem que nosatres escrivim sense cap mena de rigor i podé faltarem a la veritat. Ja es tracta d'això. El caliquenyo és un cigar esguerrat, tort com una mala cosa, deforme en tots els sentits. No n'hi pas cap d'igual, és això lo bo d'un caliquenyo, que sembla que són fets a cops de gorra, a tai de boig, de qualsevol manera. I això els fa interessants en un món robotitzat i malparit on les màquines carden el que volen, ens espien, ens governen i fan que la nostra vida sigui una sèrie encadenada d'objectes simètriques. El caliquenyo lluita contra això. Aquest tabacu, tabé, té un peculiar que ens agrada i que el fa molt xiscagardià. Es clandestí i és un dels últims i més preuats objectes del contraban. Milers de tipus traginen caliquenyos amunt i avall esquivant autoritats, metges, serenus i burots. Vet aquí. El caliquenyo circula per les nostres muntanyes com ho feien abans les rodes de bicicleta, els vedells o l'arròs de Pals. D'estraperlo. Als hostals de tota la vida la gent en demana pels postres. Es mitja vida fumar un caliquenyo amb el cafè: sembla que amoroseixi la tarda, el seu és un gust robust, massís, complert. Cal deixar anar el fum sobre l'atmosfera del local: el ventila, el perfuma, el fa més autèntic. Un local que es presti, un hostal o una fonda, s'ha d'envernissar amb el fum de caliquenyos i fàries. Es llavors un local del país, entranyable, familiar. Es el fum una manera directa d'invocar els temps dels nostres avis i cada racó d'un local tocat de caliquenyo és una comunió amb la història i amb la identitat de la nostra terra banyolina. El caliquenyo a vegades es demana com una aspirina. Manera amable i dissimulada d'evitar que un inspector multi el local on es vénen aquestes meravelles. No hi ha res més bonic que veure un grapat d'homes sortir amb els caliquenyos d'un local, amb la cara vermellosa de salut, amb la mirada alegre, amb la cridòria dels que han dinat bé, amb el parlar d'aquest país. Es llavors quan en aquell grapat humà veiem el mirall de la nostra tribu, el sentit exacte d'una comunitat on el caliquenyo és gran símbol. Nosatres no soms pas d'escuts heràldics ni mandangues, caliquenyos i para de comptar.

5 comentaris:

Sacutell ha dit...

¡I foten una pudor que no hi ha qui aguanti, company!

Salta Matxos ha dit...

Jo calculava l'hora de partida del meu pare per l'olor/pudor que deixava el caliquenyo a l'escala de casa...més tard es va passar als toscanos, regal preuat degudament encarregat a aquell que anava de viatje cap Itàlia.
Durant un temps anava a buscar com a "nuntius" un paquet de caliquenyus amb en Manolo de Can Gasparich qui, prèvia contrasenya, te'l venia encantat.
Molt abans existía un cable de ferro que travessava la vall d'Ortmoier i el Comanegre fins a terres franceses d'on, entre d'altres coses, s'hi trajinaven caliquenyus, li deien el cable d'en xurriaques, si no recordo malament, un que vivía per les Rodes

Clara ha dit...

Ei, companys, tot això dels caliquenyos i el contraban m'interessa. Algú sap més coses? estic fent un recull d'històries de contraban garrotxí.
Al tractat dels caliquenyos puc contribuïr, si convé, amb un appendix sobre els puros italians Garibaldi i els "bidis" de la Índia; tinc exemplars exquisits de tots dos.

llobarro de bosc ha dit...

jo tabé vull contribuir al tractat de caliquenyos amb una tesi que estic fent sobre els efectes benèfics d'aquest producte en la vida sexual. Necessito, és clar, alguna beca o ajut oficial per pagar la investigació i el treball de camp. Les factures dels caliquenyos i de l'Edén, a qui les haig de remetre? Ho tinc tot en regle.

jordipoll ha dit...

Em dic Jordi visc a la Garrotxa em moc dins l'ambien agrari forestal.Sempra he fumat caliquenyos de contrabando i sempra en continuare fuman,dons els legals d'estanc no valent res.Hi ha molts llocs per conseguirlos,tot i que alguns ja no es troben.Ara intento fermels ja que considero que Tabacalera espanyola vol tots els beneficis i cada vegada posa mes entrevancs.Per acabar dire que els Catalans tenim l'obligacio de mantenir i donar a coneixer tots els productes autoctons.Salutacions atots els fumadors de caliquenyos