diumenge, 16 de novembre de 2008

En Felicià va de puntetes

Tothom sap que en Felicià Butinyà és com és. És una persona que porta un software basat en el programari lliure tirant a anàrquic. Passa que la gran majoria del món, com que funciona amb els programes d'en Bill Gates, sovint no hi acaben de ser compatibles del tot. Llavors diem aquelles coses de que “en Feli és ben boig” i ens fem les mil i una preguntes per intentar entendre'l i trobar coherència en les seves accions. De moment hem aconseguit deduir que la codificació numèrica que gestiona el seu raonament el dirigeix a presentar conductes enfocades a resoldre amb contundent simplesa assumptes que naltros consideraríem d’extrema complexitat o al revés, a vegades el trobes amorrat per qualsevol sotilesa capaç de dur-lo fins l’abisme.
La qüestió és que en Feli fa una setmana que va de puntetes pel món. Camina pels carrers, bars i bancs de Banyoles talment com si fossin acabats de fregar.
Va de puntetes perquè per a ell hi ha una cosa sagrada. No li agrada fer esperar, i si cal xafar-se els talons es xafen, però quan una persona et diu que tens dos segons per baixar al carrer, el Feli en gasta mig per avaluar la situació i deduir que no té temps de buscar i agafar les claus, desendollar la planxa, endreçar la post, desar la roba i baixar la vintena de graons després d’haver obert i tancat la porta amb dos voltes de clau. Aquesta és la grandesa del programari d’en Feli, trobar i executar la manera més ràpida d’anar d’un punt A a un B aprofitant al màxim totes les forces amb que la física ens obsequia, en aquest cas la de la gravetat i contemplant, per descomptat, que viu només a un primer pis. Prova del que us explico n’és el fet que un cop dret després de la patacada encara li’n va sobrar un de segon.
Fer-li entendre al metge, un dia després, que les lesions sofertes formaven part d’un patró de conducta que ell considerava normal i coherent ja van ser figues d’un altre paner. Malgrat tot, i com sempre, se’n va sortir i el va convèncer de que buscar-hi un rerefons delictiu o autodestructiu era pixar fora de test. Senyor doctor, a en Feli no li agrada fer esperar i punt, no com a vostè que sembla que gaudeixi de veure com la gent perd llargament el temps assegut a una sala d’espera.
Fer esperar és molt lleig i hi ha gent que ho té per norma. Quedar a una hora, per aquesta gent, és orientatiu. Qui diu dos quarts de tres, diu les tres i vint, no ve pas d’aquí.
Així ens va a tots plegats. Fer esperar a la gent és una manca de respecte absolut mentre que caminar de puntetes no molesta a dingú i això també ho devia pensar en Feli en aquell període de mig segon del que us parlava. Més gent de puntetes i menys sorruts malgastant el temps dels altres si us plau.