dilluns, 17 de novembre de 2008

En Vaqueta tombat

En Vaqueta va ser convidat a dinar a casa de la Xamima, la mare del Gallegu. Atendre una invitació gastronòmica de la Xamina és una prova de força contra la mesura i l'ordre de les coses. En Vaqueta ho va fer i veureu les fotos de l'àpat al faisbuc d'en Pitu Cortada que amablement ha volgut recollir el repte d'en Vaqueta de posar a prova la seva capacitat d'engolir menjar. La Xamima va rebre els convidats amb un primer aperitiu de patates rosses i jabugo. Els altres menjaven però els costava seguir el ritme de la Xamima tallant pernil. Quan pensaven que la cosa anava directament cap als postres va venir la segona fase. Ous farcits de tonyina, cargols a la llauna, embotit amb pa amb tomate, amanit, gambes a la sal, gambes a l'ai i julivert. En Vaqueta ja suava, en Vaqueta mirava al cel i buscava una mica d'aire. Quan tots pensaven que la cosa anava directament cap als postres, la Xamima va portar el segon plat. Lluç amb patates i salsa d'ai. La gana havia quedat substituida per la golafreria d'en Vaqueta i la golafreria per un intent sobrehumà de resistir. Va resistir, va suar més, es va aixecar de la cadira i va caminar una mica, volia fer baixar tot el menjar. Quan pensaven que la cosa anava cap als postres, la Xamima va treure el que seria el tercer plat. El tercer plat era un pollastre de pagès. Pràcticament ja no li quedaven a en Vaqueta forces per menjar un trosset de capó d'aquells que flambegen a les rostisseries, però el pollastre de la Xamima era un llamp de pollastre de pagès, d'aquells que fan goig, d'aquells que s'han de matar amb escopeta perquè no hi ha maneres de fer-los caure. En Vaqueta ja era quasi una explosió. Suava, implorava, demanava perdó a la seva golafreria eterna. La cosa es dirigia cap als postres? Sí, aquest cop la Xamima va treure un pastís fet seu, el regaren amb orujo perquè així passa millor. En Vaqueta ja tenia descordats fins i tot els cordons de les sabates, li faltava aire, tot el seu cos era un magatzem de menjar gallec, una extensió de Finisterre, el seu estómac era la quinta provincia de Galicia: A Corunha, Lugo, Ourense, Pontevedra i Vaqueta. Però la Xamina tenia reservades més emocions. Va treure un pastís de pasta de full i va dir que la pasta de full era "només aire" i que no n'hi havia per tant. L'aire que li faltava a en Vaqueta. Oxigen a tonelades era el que li faltava. Després, per si a en Vaqueta li quedava algun porus de la seva pell per omplir de menjar, la Xamima va treure brunyols i cafè i el que fos. En Vaqueta va tornar cap a casa seva com un sonàmbul. Cinc hores d'hospitalitat gallega a l'esquena. En Vaqueta va jeure en el sofà la resta del diumenge: amb el cap enterbolit i la sensació que al seu cos hi havia menjar fins al judici final per la tarda. El Gallegu, mentrestant, es va quedar a la taula menjant el que li posava la seva mare. Tranquil.lament, sense tenir mai la sensació de tip, d'afartament, de res. Galiza nave espacial, Galiza calidade, Galiza Xamima presidenta. En Vaqueta anit no va pujar a la bàscula, l'hauria rebentada. Es la primera vegada que algú ha tombat la seva golafreria. I aquest algú és la mare del Gallegu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

galicia sitio distinto com molt bé cantaven "SINIESTRO TOTAL"