divendres, 21 de novembre de 2008

Sí juguem a la Quina

La Quina s'ha de fer al pis de dalt de Can Magrills. Lloc on tenien, i no sé si encara es fan, les mítiques quines del Camós Club de Futbol. La Quina ha de tenir un aire pedrestre, rústic, una mica matusser. La llum? La groguenca dels fluorescents que és una llum que en contacte amb el fum condensat agafa una coloració pesada, un xic tèrbola, un punt carregosa. La Quina s'ha de jugar amb taula de fòrmica que és la taula adequada per aquest joc casolà a més no poder, la quina és la ruleta del Pla de l'Estany: xampany amb copes pompadur, caliquenyos i fàries, i crupiers galtavermells i despitegrats. La Quina és a la ruleta el que el palomato és al beisbol, interpretacions pròpies de costums occidentals. A la Quina es va a cridar bàsicament. Què seria una Quina sense un "remena, collons!" i el que remena el trasto amb les boles dient "i remenem perquè n'hi ha que ja es cremen". A la Quina es van cantant els números amb més salsa que al bingo on tot és un joc per gent del Pentagon i per nòrdics estirats. A la Quina es canta la nena maca, els dos ànecs, l'any de Crist i totes les bestieses que al del trasto se li van acudint a mesura que li fa efecte el xampany. De fet, la Quina és una excusa com una altre per gastar calés, afartar-te de xampany amb copes pompadur i agafar mitja intoxicació de fàries. En cabat, hi ha algú al que li ha tocat un xai i un altre que sortirà amb una caixa de xampany que seguirà bevent fins que li foti mal. La Quina és un daltabaix per gent com els de Xisca de Gardi: un joc on no s'ha de pensar massa, no cal llegir massa, no cal ni estar massa concentrat, si perds, no perds pa gaire i si guanyes no se't trastoca la xabeta. Es lògic que una persona tan ordinària com en Samora pensi en la Quina i cregui que Xisca de Gardi en pot organitzar una. De fet, per nosatres un any és el número de dies que van des d'una Quina a l'altre. I ja es diu que qui quines passa, quines empeny.

1 comentari:

En Samora ha dit...

Nosaltres tabé ho farem. Fumarem caliquenyos i cardarem rots pel micro des de la cadira de l'alcalde. Agafarem unes llufes de collons i el dia 5 quan arribin els reis a l'Ajuntament sortirem tots a saludar des de la balconada consistorial torrats i galtavermells.