dissabte, 15 de novembre de 2008

Sant Oli

Avui és Sant Oli. Si coneixeu un Oli feliciteu-lo, jo només en conec un perquè és un nom que no es posa gaire, que es va perdent com és el cas dels joans, peres i ases. Vet aquí. Sant Oli va viure per les itàlies i es va dedicar a la vida desordenada i totes aquestes coses. Era tècnicament un pecador però ja li anava bé. A la fi, però, se n'afartà de fer tant el tronera i es dedicà a la vida contemplativa i totes aquestes coses. Xisca de Gardi no sap molt bé que vol dir això de la vida contemplativa, suposem que vol dir un que s'encanta per qualsevol cosa. Fent vida contemplativa Sant Oli va sanar tota mena de malalts que li passaven per davant. Si fa o no fa com un curandero, vaja. Es veu que va curar un que estava espatllat, una noia que estava delicada dels nervis, un que s'havia trencat, una mossa que tenia l'ull a la virulé. Però les notícies que Sant Oli curava gent no van pas agradar als romans. Els romans sempre han set gent que això de la religió els hi ha fet una mica d'urticària. Van fer agafar Sant Oli i el van portar de caps a la garjola. Llavors li van fer un judici però com Sant Oli era un beneit se'n va riure dels jutges i a la sala va fer tota mena de ganyotes, pallassades i comèdies. Diuen que es va pixar en un barret de romà i que va disfressar-se de manaia. Tot això es molt confús. El cas és que el van condemnar a ser apedregat. Una manera molt bèstia de tractar la gent. Sant Oli, diuen, va passar-se tota l'estona de la lapidació rient com un boit. Després de mort, el van fer sant i li dedicaren un teatre al sud d'Itàlia. Avui, per això, aquest sant és el patró dels comediants, dels pallassos i dels apedregats. Si coneixeu un Oli, doncs això: feliciteu-lo, i si es fot del mort i del qui el vetlla, apedregueu-lo. Segur que li agrada.

2 comentaris:

Clara ha dit...

Tinc com un tuf al nas
que el bordegàs d'en Quel
amb això de Sant Oli
ens en vol prendre el pel

Redeus,Quel,carallot,
el Sant Bisbat ha establert
que el quinze de Novembre
Se celebri a Sant Albert

I qui pot sé aquest Sant Oli?
un nou sant canonitzat,
un nouvingut emigrat,
Sant de pa sucat amb oli?

Si voleu estar segurs
sobre els sants acreditats
consulteu un calendari
amb licència arquebisbal:

http://www.archimadrid.es/princi/princip/otros/santoral/santoral.htm

Sacutell ha dit...

Els centre americans tenen un sant especialitzat amb les febleses humanes. Beure, fumar, jugar i l’altre que no cito per no ser castigat. L’hi diuen Maximón i es mig sant i mig dimoni. Cal acudi-hi desprès de qualsevol excés en les ares descrites i ens donarà consol i perdo, sense exigir a canvi el compromís de la no reincidència
El centre de la veneració es a Guatemala i específicament a Santiago Atitlan. El veiem com un sant laic, vestit amb roba local però també amb americana i corbata. Lluint un nas vermellet i no pas del sol, i que quant va de trajo porta entre els dits una cigarreta encesa. No de guix com tot ell, sinó de les de veritat. Es l’equivalent a l’espelma que posem a santa Rita per un examen mal preparat o a Sant Pancraç perquè ens ompli la botiga. Son els fidels que l’hi fan l’ofrena de tenir permanentment el cigarret encès.
Tel trobes a les cases, a les parades dels mercats i també a algunes esglésies i sempre en posició considerada. Un cop vaig preguntar al capella el perquè de la presencia si es evident que a Roma no els hi deu agradar massa. Em va contestar amb la variable local d’una frase tan nostrada com aquella que diu de que tots tenim botiga i que la volem com mes plena millor.
Així sia, que diria en Samora