dijous, 27 de novembre de 2008

S'ha acabat el bròquil

Antes quan era pitit i mostrava una certa debilitat en les coses o en la voluntat sentia algun vell que deia "quins soldats que té el rei!" Amb aquesta exclamació venien a dir que no servíem per gaire re, que erem uns nyicris i uns llepafils, que si el país se n'havia de refiar de nosatres estàvem arreglats. Tot això ve al cas quan llegeixo els comentaris al faisbuc (vaja cosa més rara han anat a inventar, no ens estranya que gent com en Vaqueta hi estigui sempre comentat, com més rara és una cosa més li agrada a gent com en Vaqueta i tots els de Barcelona) de suposats gladiadors de l'Atlètic Banyoles. Diuen "ara a entrenar, quina fred, uf" (Jordi Quer) "ui, a entrenar, quina mandra" (Samora) Això és intolerable. Com a socis pensàvem que els nostres jugadors es deixaven la pell al camp, la pell, les membranes, la gelatina dels ossos, i les pestanyes. Antes, els jugadors de futbol no tenien manra, ni fred, ni gana, ni por, ni ànsia, ni re. Els camps de fútbol eren més freds i més desolats que no pas ara. La gent entrenava després de passar el dia a bosc, després de trebaiar deu hores a les saques, després de descarregar camions a Can Xaló, després de cavar o fangar, la gent entrenava i xutava pilotes pesades i trepitjava camps de patates i suava sang si era necessari. Amb aquesta joventut no anem enlloc. Tot lo dia al faisbuc, als bars, amb la xerrameca, els pantalons caiguts, què vols que puguin fer. I després vénen els resultats. S'ha acabat. L'Atlètic necessita un entrenador de ferro. Un autèntic cabrit que els faci anar rectes. Perquè si a la gent no els fas anar rectes, et pugen a cavall. I si els dones una mà, t'agafen el braç i el que faci falta. En Samora i en Quer no en tenen pas la culpa d'haver baixat la guàrdia. La culpa és d'aquest món d'ara que és d'un despenjament sensacional i d'una informalitat que tira d'esquenes. Això s'arregla amb un cop de puny a la taula del nostre president. El riu ha de tornat a la llera i les coses no poden sortir de mare. Necesitem un entrenador amb pistola, vara i forca. I disciplina. I mà de ferro. I s'han acabat les pulecres. I els nostres jugadors han d'aprendre a mossegar, han de ser rabiosos, han de fer por. S'han acabat la mandra i el fred, perquè vénen temps durs i a les trinxeres no s'hi val a badar. Recordeu: ha començat l'abordatge de la lliga, volem que salteu al barco de l'enemic amb el ganivet entre les dents i una consigna de foc: "Soms de Banyoles i vosatres no". El respecte pel país depèn de vosaltres. S'ha acabat el bròquil!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!11

3 comentaris:

En Samora ha dit...

Deixeu-me, no cal que m'aguanteu, deixeu-me si us plau. Us ho demano, no el picaré. Me'n vaig a dormir. Necessito posar ordre a l'arsenal de lletanies, renecs i improperis que m'han colapsat el pensament. Demà, si Déu vol, quan els hagi posat tots en fila en ordre creixent vomitaré tot el que penso de tanta blasfèmia als centurions de l'última retaguarda atlètica. Això no quedarà així, llamamati que no quedarà així.

mastegatatxes ha dit...

Samora calma't

comandante L7 ha dit...

El camp vell, tot i les remodelacions segueix semblant més un hort que un camp modern, i és així com m'agrada a mi. Moltes nits no puc dormir de mal de malucs i genolls però no em queixo, seguiré deixant-m'hi la pell perquè tinc el cor Atlètic.
Tot i un comentari, que no és res més que això la meva actitud no ha desistit, no com altre que amb l'arribada del fred heu desaparegut de l'estadi.