divendres, 5 de desembre de 2008

Amb la ràbia per davant

En aquest nostro món, tothom té les seves manies. Vindria a ser allò de que "Cadascú és com és" que s'acostuma a dir.
Dins el catàleg de particularitats de tot individu hi ha una secció destinada a les respostes viscerals desproporcionades. A les estanteries d'aquest departament s'hi guarden aquelles coses per les quals hom tornaria a engegar crematoris i camps de concentració, reinstauraria la pena de mort i les execussions públiques a les places majors.
Aquestes "coses" acostumen a ser petites fotileses capaces de despertar els instints més rabiosos. Jo, que prou rabiós ja de mena em considero, en pateixo unes quantes.
Una d'aquestes coses que em fan treure barrumera per la boca són els amos de les motos que xorden les orelles. La mare que els va arribar a parir colla de burros, els hi faria mal. A ells i als seus pares, perquè ja em diràs si els primogènits d'aquesta quitxalla no en tenen culpa. Si els que viuen a la puda senten arribar el nano tot just sortir del Climax. Ho saben i sovint ho financien. Perquè insisteixo, no és que molesti, és que creuar-te amb ells carda un mal de peies que et tornes boig. I jo em pregunto: Com collons poden anar amb aquesta moto pel món sense quedar sords ells i no caure'ls la cara de vergonya? Re, a pendre pel cul, ells i moto a la foguera.
Natra cosa que em fa sortir el nazi que tots portem a dins és la gent decideix unilateralment que ELL tindrà un animal i els altres el patirem.
T'en vas a córrer a l'estany, tens la mala sort de creuar-te amb un individu amb el seu llepon ben deixat anar. Aquest se't entravessa o et segueix i se't enganxa a la cama. Clar, comprendreu que com que servidor és de bon atrapar no cal que sigui un Galgo, vaja, però és llavors quan la ratassa de l'amo somriu i et diu: "Tranquil, que no mossega". Amb la més rabiosa de les mirades i amb tota la mala llet del món, entre bufets i flato li contestes :"No mossega, però emprenya. I vostè també!".Arribes al teu cotxe i et trobes les rodes ben pixades. Les teves, si, perquè l'amo de la bèstia ja vetlla prou perquè no es pixi a les seues, per no parlar ja de les tifes. Els pensaments posteriors a una trepitjada de tifa són la màxima expressió de la visceralitat i l'odi contingut. Jo crec que poca cosa hi hauria més perillosa que un paio carregat de granades just després de trepitxar una merdarada, ja sigui d'animal de dos o quatre potes.
Lloros que criden com bojos, gats de veïns que decideixen viure a casa teva, rodwailers tancats a una terrassa de tres per dos... Tota aquesta fauna són, després de mi, les grans víctimes d'una colla d'energúmens a exterminar de forma cruel. Jo els fotria dins una gàbia amb morrió i un collar de punxes, com a mínim.
Ui, si hagués d'explicar totes aquelles coses que em fan posar malalt de mala manera no acabaríem mai i en Mastegatatxes cada vegada que em veu em botzina perquè m'enrotllo massa. És així de simpàtic per naturalesa, tabé aquet.
En fi, dingú s'escapa d'aquestes coses, i segur que hi ha gent a qui el faig ferir jo, però qui negui que algunes misèries del conviure que li fan bullir la sang i li causen horticària és que és un collons de mentider i per tant per mi tabé, a la foguera amb els altres. He dit.

6 comentaris:

Goja de tardor ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Goja de tardor ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Comitè d'Orriols ha dit...

Ja visarem el senyor Xisca de Gardi i li donarem notícies de part teua. Ara e' fora a l'estranger. Sempre viatja aquet. Però deixa fer que el veiem que li direm.

Sacutell ha dit...

¿Tota la Xisca fa pont?
¿Tothom va de puríssima constitució?

Clara ha dit...

Estimada població de goges, comités, sacutells, vaquetes i molt en particular Aguirres: us demano disculpes.
Tot el que deia a Facebook, naturalment era broma, no hi ha res que sàpiga de vosaltres que no es pugui saber. Precissament, si sabés molt entendria per què us hagués pogut molestar, i ho ignoro. De tota manera espero que no sigui important i que sapigueu disculpar la meva maldestreça. Queda pendent el regal, ja vindré. I per sort seguiré llegint les vostres aportacions extraordinàries en parla suposadament banyolina (que a mi, modestament, em sembla altempordanesa en gran mesura, i perdó per l'atreviment) . Bona setmana ens dogui Deu a tots!

cardisucre ha dit...

Totalment d'acord. Arabé ( que no arab ), el que més m'emprenya son les pilones que posa l'ajuntament subornat per els mecanics d'autos. Qui ens paga la reparacio d'amortidors , direcció i ferros varis que s'espatllen del cotxe? Que no paguem prou impost de circulació que ens hagin de castigar amb aixó tant nou i modern...fotut invent de satan...
Calen 5 pilones en 1 km? NO! Ja vos responc jo mateix. Tinc malsons on al final agafo una megaescabadora i els recullo tots i els deso davant la porta de l'ajuntament amb una nota que diu " PELCOOL ".