dijous, 18 de desembre de 2008

El gos petaner

S'està perdent la mena dels gossos petaners. Ara, els amos prefereixen triar gossos de moda, de marca, pentagonians o de catàleg. Aquests gossos són creuats amb altres gossos que porten certificats, arbres genealògics, xips i mandangues. El resultat són cadells d'etiqueta, perfectes, enllustrats que seran creuats amb altres bèsties per obtenir races pures i perfectes. El somni de la raça ària però en gos. I mentrestant van despareixent els entranyables petaners. Aquell gos que era un resultat de múltiples combinatòries i acabava agafant una mica de tot: les cames guerrelles, el cap boterut, les orelles de rat penat, els ulls de gamerús, escuat, el pèl muixí i el morro de rataliu. El petaner podia ser negre amb taques blanques o blanc amb taques negres, semblava un cavall indio com els que sortien als telefilms que veiem a la tele. El que tenien els petaners era una astúcia fora de mida, eren bèsties llestes i servicials, capaços de ballar, caminar de quatre potes, anar a cavall d'una mobylette. Contra el que puguin pensar alguns, el petaner és gos guardià de primer nivell. Si entres a una casa on habita un gos petaner pots escoltar el seu bordar inimitable. Es un bordar trencat, molest, una mica esparracat. El petaner et rep bordant però mai s'acaba d'acostar fins a tu. T'espanta a distància perquè és un gos previsor. Si li plantes cara el més segur és que el petaner prengui la decisió més intel.ligent: abandonar els de la casa i amargar-se sota la taula camilla. Vet aquí. El petaner és fidel fins a un nivell. Manté el petaner una lleialtat que només trenca en cas que vegi perillar la seva vida. Es el soldat que tots volem ser: valent però no pas estúpid, honrós però sense ser un imbècil. Això sí: quan abandones la casa que has visitat el petaner agafa embranzida, surt de la taula camilla i llança l'últim atac. Xisca de Gardi muntarà una granja de cries de gossos petaners. Perquè no se'n perdi la mena. Perquè no es perdi un tipus de gos que ha pasturat pel nostre paisatge particular, bordant, remenant la cua, mirant-nos desconfiadament.

3 comentaris:

Tremendu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maria ha dit...

Casi todos los veterinarios afirman que los perros cruzados son màs resistentes a las enfermedades y màs inteligentes

josep enric ha dit...

Yo tengo un perro que no es de raza
y no tiene problemas sin enbargo mis sobrinos tienen perros de raza y cada dos por tres al veterinario