dijous, 15 de gener de 2009

El senyor Vilardell

El senyor Vilardell té un físic descomunal i desbordant. Té una planta magnífica, el senyor Vilardell, com de monjo antic o de propietari important. Fa pel carrer Escrivanies perquè només al carrer Escrivanies pot viure un notari fidel dels temps reculats, un cronista oficiós a l'espera de reconeixements administratius. El senyor Vilardell té un nas i un tipus que només hem vist en els gravats de l'antiga romà: d'un classicisme senyorial, de vil.la romana endreçada i ben portada. El físic contundent i el nas vigorós l'acompanya el senyor Vilardell d'una veu fonda i operística. Les paraules semblen ressonar en el seu pal.ladar sortint cap enfora amb una reverbaració colossal. El senyor Vilardell és la consciència històrica de la nostra comarca. Historiador diletant, defensor del patrimoni és un corcó pels poders públics i pels funcionaris i corregidors. Ai si aquella pedra de terme està escapçada o ha estat malmenada, ai si aquell permís d'obres s'executa amb una frivolitat cap al nostre patrimoni, ai si les administracions no actuen amb el zel necessari vers el llegat dels nostres avis. Si tot això passa, es trobaran amb cartes, amb visites, amb trucades, amb protestes i queixes, amb denúncies, amb articles. El senyor Vilardell és dels pocs savis que poden ser soldats. Però, per damunt de tot, el senyor Vilardell és dels pocs que pot ventar-se d'una paternitat territorial. La comarca de Banyoles és tan singular que té pares coneguts i entre aquests patriarques hi ha el senyor Vilardell. Ell va començar a fer la reclamació comarcal quan tots nosatres erem només un projecte biològic. Això sí: va ser pare però no padrí. El dia de la pica baptismal el capellà no va deixar entrar al progenitor. I heus aquí que al seu fill, la comarca de Banyoles, li van posar un nom una mica estrafolari i una mica rocambolesc. Però això ja és una altra cosa. En tot cas, des de Xisca de Gardi saludem cordialment a un dels nostres: el senyor Vilardell.

2 comentaris:

Sacutell ha dit...

Mai posaré en entredit les qualificacions que el retrobat Comitè, just acabat de baixar del Sinai amb les taules de la llei que regiran Banyoles el 2800, fa del senyor Vilardell. Deu me’n ben relliuri. Nomes una anècdota d’en Xicu Cabanyes per incorporar perpectives al personatge. Es coneguda la capacitat del citat per monopolitzar les tertúlies que participa. La seva veu presideix amb arguments, consistència, insistència, contumàcia i to la totalitat del temps. Això no sempre es acceptat amb resignació. A vegades i a esperits especialment inquiets, els pot fatigar una mica. Doncs coneguda la característica i que segurament competiria amb la loquacitat del propi Xico, va deixar anar la següent frase “Si em toca el mateix asil que en Vilardell em penjaré”
Deu no ho vulgui, perquè es dels que compleix

Clara ha dit...

Necessito un expert amb rigor històric però també amb una mica de sentit de l'humor i capacitat de comunicar que pugui estar el dia 6 de juliol d'enguany assegut en un prat entre Molló i Rocabruna, i que se'l trobi un grup de 30 viatgers que van a peu i ell els dongui una conferència sobre contraban o bé sobre bandolers a La Garrotxa.
Cobrarà. No és broma.
Si teniu suggeriments, si us plau, amb telèfon o email. el meu email de feina és clara@naucoclea.com