dilluns, 23 de febrer de 2009

Aiga del Carme

La Senyoreta Pecanins tenia en el seu escriptori un calaixet prodigiós. D'ell treia una ampolleta màgica d'aiga del Carme i ho guaria tot. Un vailet queia picava de cap contra el terra: aiga del Carme. Una vaileta tenia un mareig producte d'un cop de calor: aiga del carme. Un bordegàs rebia un pilotasso: aiga del carme. Una vaileta rebia un cop de pedra dels de la Vila: aiga del Carme. La farmaciola de l'Acadèmia tenia un producte bàsic, fonamental, decisiu: l'aiga del Carme. Capaç aquest producte de ressucitat Llàtzer dels llibres d'història sagrada o dels mateixos llibres tornar a separar les aigües del mar roig. L'aiga del Carme era el remei a tots els mals i la Senyoreta Pecanins d'administrava amb una saviesa de curandera experta. Hi ha qui avui pensa que l'Acadèmia era un prodigi de pedagogia moderna, un laboratori d'ensenyament avançat, una torre de gai saber, un compendi de ciència i tècnica al servei de la modernitat. Ai las. El que feia bona aquella escola no era pas com l'imaginem avui sinó l'aiga del carme de la Senyora Pecanins. Beuratge que ens socorria i ens guaria talment com una potinga de bruixot. El que feia bona l'Acadèmia eren les aventures d'Història Sagrada que ens contava la senyora Pecanins i nosaltres esverats per l'aroma de l'aiga del Carme ens veiem a Jerusalem, a Jericó, al Mar Roig, al Sinaí, a tots els escenaris de la nostra febril imaginació. L'aiga del Carme, els seus efluvis, la seva resposta potent, el seu guariment infal.lible era la nostra connexió amb la tribu. La d'en Xena i la de tots els bruixots d'abans. En aquelles velles parets de sostres alts nosatres apreníem a comunicar-nos amb la màgia blanca, grisa i negra. Història Sagrada i aiga del Carme i pel mig la senyora Pecanins que ens protegia de tots els mals. Si tot fallava, hi havia un pare nostre i una ave maria. Anys després algú va voler-se inventar una altra història i altres mites, però nosatres havíem vist beure aiga del carme als malalts i havíem vist tota una classe resar en devoció al mes de maria. Vet aquí.

2 comentaris:

cardisucre ha dit...

Que en som de dèvils d'esperit...
Vet aquí el triomf de les rel.ligions i els placebos...

Sacutell ha dit...

Aigua que iniciava les novícies a l’alcoholisme i única droga permesa en la clausura més estricta. Fins que algun espavilat la va prohibir i es va acabar la darrera llicencia d’una època conventual més entretinguda.