divendres, 20 de febrer de 2009

Calçots per la Candelera

Ja se sap que encara no ha passat carnestoltes i que no és bo mirar més enllà del final de la setmana que tens al davant. Però, tot i així, el temps ens fa dir una cosa que és la següent: El mes de febrer és un dels moments més ben il·luminats de l'any. És el mes que marca, una mica, la fi del fred de l'hivern i enfila cap a la temporada de primavera, si la candelera plora. En temps reculats, quan les persones eren enraonades i cordials, a les terres de la Catalunya Occidental, la nova, especialmnt a la zona del Camp de Tarragona, pel febrer les famílies es reunien per cantar les primeres cançons des del Nadal. No era forçat que fos precisament pel febrer. Perquè, precisament pel febrer, és quan els ametllers i els avellaners -els cirerers triguen una mica més- exploten tota la florida al mig del món. El Camp de Tarragona, com ja és sabut, és terra d'avellanes, d'olives i de calçots. Aprofitant les primeres escalfors del sol, encara encrostat amb les lleganyes de l'hivern, les famílies es trobaven per cruspir calçotades enormes allà on els avellaners, i els ametllers, eren més blancs. I n'enflairaven l'aroma. Els homes s'entretenien encenent el foc i l'esveraven amb els grapats de branques seques d'avellaner que havien guardat mentre feinejaven. I en feien un foc de flama sobtada, vivíssima, perfecta, d'una lluentor formidable. En opinió dels entesos, el foc de les branques seques d'avellaner és el millor per als calçots. Sentint els espetecs de la fusta prima, les dones preparaven el romescu i reien. I a fe de Déu que eren festes magnífiques, plenes de bondat popular, de familiaritat. A la comarca hi ha paratges fets expressament per coure calçots. Perquè la comarca, diguem-ho clar, està feta per a qualsevol cosa enraonada.

4 comentaris:

Comitè d'Orriols ha dit...

Collons, Mastegatatxes, t'has tret el fred de les oreies

Sacutell ha dit...

Diferents incorporacions han animat el bloc però la pèrdua d’en Mastegatatxes seria excessiva.

Sacutell ha dit...

Canvio un San Valentin cutre i caspós per una dotzena de calçots i el festival del colesterol del dijous llarder.

cardisucre ha dit...

Sí senyor, gran apat la calçotada, sempre i quan no et tropigues un pixapins que t'empastifi la cara de calçot sucarrimat (sembla que allà els hi agrada fer això, a mi no em va fer ni p...gràcia).
Les branques seques d'olivera van de perles també.
Salut