dimecres, 18 de febrer de 2009

El Bullarengue

El Gallegu em passa el video somniat dels Siniestro: menea el Bullarengue. Barrija-barreja de la Galicia d'avantguarda amb la Galicia de sempre. El video va ser fet al bar Kwai que segons sembla regentava un tal Constante. En Constante surt en el video, desdentat, sense ni un pèl, però amb un bon vas a la mà. Tots ballen, els avis i els amics de Siniestro. És això en definitiva: ells tenen en Constante i nosatres en Siset o en Lluís Carbó. Es veu que si anaves al bar Kwai i demanaves un licor 43 en Constante t'engengava a parir panteres. No servia collonades. I per comptes del licor 43, pastós, enganxós i ple de sucre, et servia un vas ple de Dyc. Pels qui no l'hagin provat el Dyc és un simulacre de whisky, un artefacte per l'estómac, una detonació en tota regla. Constante balla el bullarengue amb elegància i prestància, la Galicia antiga, finisterriana, emboirada i plena de tapes de pops sempre sobreviu. Constante s'ha encarnat a Banyoles a través de la Xamima, cuinera espiritual de Xisca de Gardi, ànima de totes les nostres resurreccions, fada, aloja i meiga dels encanteris de la saviesa gastronòmica de Monforte i part de l'estranger. El bar Kwai és la frontera que separa Occident de l'estimbarro, més enllà del bar Kwai ja no hi ha vida intel.ligent, és territori Pentagon. Pelegrinarem algun dia a les terres del profeta Constante ni que sigui per demanar un Licor 43 i menjar-nos-el amb una tapa de lacon.

3 comentaris:

Sacutell ha dit...

Quina cosa Galícia. Oprimida secularment per una burgesia passada de rosca i votada una vegada i una altre pels mateixos oprimits. Quin contrasentit, que quant es recordat per un alcalde el volen fer dimitir de la presidència de l’associació. Es curiós les armes que pot utilitzar la dreta i com son discutides algunes veritats que proclama algú des de l’esquerra. No superarem el franquisme fins que fem com a Cartago. Sembrar de sal el país i venir a veure que en queda d’aquí unes quantes generacions.

Sacutell ha dit...

També vivim massa pendents de la solidaritat dels “altres pobles de la península” que en dèiem amb la boca plena a la transició. ¿La veieu per enlloc? Potser solidaritat de classe que en deien els Marxistes ¿però entre els pobles? El sistema basc de financiació es admirable. ¿Els hi costava molt no votar el pressupost del 2009 i perdre el plat de llenties que varen guanyar a canvi? Ni una declaració de cap polític dels que surt a la televisió parlant del sainet de la reivindicació d’un sistema mes just, o nomes adaptat a l’estatut que ens varen atorgar entre en Rodriguez i en Mas.
No cal parlar de política en el bloog, hi estic d’acord. Però això no es política sinó l’exclamació de qui es cornut i paga el beure.
De totes maneres prometo no tornar-hi.

mastegatatxes ha dit...

Siniestro Total:
Ayatolah no me toques la pirola!!!
(Ayatolah no em toquis els oremus)