divendres, 13 de febrer de 2009

Frases veies

Quan de petit algú et sentia queixar-te o somicar els més veis se't quedaven mirant, arronsaven les espatlles i deixaven anar "cagomredeune, quins soldats que té el rei!" La primera vegada que vaig sentir, no la vaig pas entenre. Soldats? Rei? Eren coses que estaven molt lluny del carrer Nou. Poc a poc aquella frase aparentment tan solemne i de tanta consideració amagava l'aire foteta de la gent de peu pla. La frase sempre anava associada a gent menuda, a gent queixosa, a gent fredeluga, escarransida, tiquismiquis, ploranera, a gent que somicava, que es cagava les calces de por, que cridava a la mare, que es comportava com un llepafils. La frase solemne, reial, majestàtica dels sodalts del rei s'acabava lligant a gamerussos, a bordegassos, a vailets. Vet aquí. Ja veus que al rei i a la seva tropa no se'l tenia per a ben re. Això és lògic, i plausible, si la nostra comarca està carregada de republicans i carlins. Els uns no el volen perquè no en volen pas cap. Els altres no el volen perquè no és el seu. I així, invariablement, va ressonant "ja veus quin soldats que té el rei" com un frase de l'orgull antiborbònic. Un orgull fondo i arrelat com els nostres alls. Un orgull antic i molt nostre com la família de Can Teixidor del Terme. Mai cap dita ha parlat amb tant de fonament de qui som i d'on venim. Soms de Banyoles, venim de lluny i si necessitem reis, ja els anirem a buscar a l'Orient.

8 comentaris:

Nuri ha dit...

i ja ho veieu!
a Can Teixidor del Terme hi ha un niu de Carlins i de Republicans!

Si el rei vol corona,
corona li darem!
que vingui a Banyoles
i el coll li tallarem!

Sacutell ha dit...

Els d’orient eren mes mags que reis, lo de reis ve de la simplificació com allò de rei meu en moments d’intimitat. Jo sempre he preferit que em diguessin president de la república. Talla una mica però no em crea contradiccions

Sacutell ha dit...

Quina bestiesa això dels reis.
Quant a la mort del dictador algú gosava comentar que venia una monarquia tothom se’l mirava per veure qui era el boit que podia pensar una cosa semblant. Doncs no era tan boit, els boits érem tots el altres que ens l’hem empassat per anys i panys. Recordo que el candidat a la successió era conegut en ambients del regim com el "protomemo" i a la lluita com l’hereu del franquisme. Ara l’hi rèiem les gràcies tots plegats a partir de la premissa que si ho fa el rei es genial i si ho fes una altre seria una collonada.

Sacutell ha dit...

No te res a veure amb el tema però no deixeu de veure l’entrevista a en Quim Bou a la televisió francesa i en català. Es en el programa que en diuen País Català
L'édition en langue régionale Pais Catala, del dia 7 de febrer. El link es,
http://jt.france3.fr/regions/popup.php?id=l66b_locale

Sacutell ha dit...

"ja veus quin soldats que té el rei" ¿No n’hem sentit prous de frases fetes?. Era la ciència popular de fa temps. La transmissió oral del coneixement fet a base de bufetades perquè “mes bufetades et donarà la vida”
El que no proporcionava l’estudi t’ho aportava la frase. “Rocacorba està tapat, segur que plourà”. Eren temps pre-Estragues i abans del Molina nacional. Però funcionava o nosaltres ho dèiem, perquè mai sens va ocórrer fer un seguiment estadístic de l’acompliment.
També era una solució per dotar de contingut a una conversa. La manera de mostrar saviesa en un debat i si la cita era amb llatí el nivell ja era insuperable. Es també solució per construir una personalitat als més mediocres. Hi ha gent que nomes te discurs a partir de la frase feta. Jo en conec un. I el curiós es que te bona fama. La seva frase preferida es “sembla que el temps vol canviar” ¿Heu sentit mai una frase menys compromesa?

cardisucre ha dit...

Una companya de feina ,en varies ocasions i casos diferents, sempre diu: Estem de pas.

Sacutell ha dit...

Però estem de pas es una reflexió i en canvi sembla que el temps vol canviar no es res, es pitjor que una conversa d’ascensor.

cardisucre ha dit...

OK, ja et juro jo que no ho diu fent una reflexió, com tu dius i estic d'acord, és com una conversa d'ascensor. És un personatge...