dimecres, 11 de febrer de 2009

Toquen el collons a pagès.

Fa un parell de caps de setmana es va reunir a Camprodon una munió de gent de part de bo, dels nostres, per fer saber a tothom que ja n'estan fins als collons dels pixapins i urbanites. Pel que sembla ara ja no en fan prou en, a cops de morterada, apropiar-se de les masies de la comarca, xafar-les i tornar-les a aixecar amb un gust més que condemnable, que es veu que un cop perduda la vergonya ara ja gosen pretendre imposar normes de convivència i comportament.
Van començar queixant-se de les campanades nocturnes. Després, n'hi va haver que es van fer la caseta al costat granges de porcs i vedells i l'endemà mateix ja en denunciaven les olors de xisca. D'altres es van dedicar a barrar el pas per camins rurals de tota la vida a cop de tanca metàl·lica. Ara, com que ja fa més de 5 caps de setmana que pugen des de Barcelona i ja es senten d'aquí, tenen els collons ,fins i tot, de denunciar el soroll dels esquellots del bestiar de pastura. De fora vingueren de casa ens tregueren.
A aquesta gent se'ls ha de parar els peus. Són perillosos i només Déu nostro senyor sap on arribaran si no ho fem. Son els mateixos que militen de reclamar que tot immigrant té obligació d'adoptar la nostra cultura, tradició i tarannà. Ells, en canvi, comprant-se un Land Rover i posant-se un brot de romaní a la boca ja es donen per ruralitzats.
És important que es mantingui el flaire de xisca, el repicar de campanars a hores intempestives, que es vagi a caminar amb unes estenalles per obrir-se pas pels camíns, que s'amplifiquin els esquellots dels ramats i tot el que calgui per fer-los l'estada a pagès el més incòmode possible, fins que cardin el camp.
A ruralies no hi entenen de sicaris, de passamuntanyes ni crims perfectes. Aquestes coses, si s'arriba a extrems insostenibles, s'acaben amb un cop d'aixada a ple llum del dia a mija closca, es carrega la mortaia a la carretilla del fems i es llença als porcs, que bé prou sabran com fer-ne desaparèixer les restes i aquí ningú ha vist res. Com diria el Comitè d'Orriols: Vet aquí.