dilluns, 16 de març de 2009

Cervesa ideal

Ara que a Sarrià fan cervesa ens passa pel cap que nosatres tabé en podríem fer, de cervesa. Els de Sarrià van inventar el Viprase que nosatres sempre hem begut amb fal.lera. El Viprase era un vi de paletes i tabé d'escolans. Un vi traïdor que begut ben fresc engatussava a base de bé. Un vi amb una fascinació de gas, que entabanava com una rossa, que esbardellava el cap amb la fruïció d'una maça d'estellar. El Viprase va fer fortuna. I deu ser per això que els de Sarrià que de vendre ja en saben els punyateros s'han empescat la Mosca. I la Mosca té una germanastra que es diu l'Atlètica que fa furor entre la nostra parròquia futbolera. Ja era de veure que entre la colla dels atlètics s'acabaria per vendre una cervesa: perquè en aquell camp de Déu nostre senyor es desfilen una bona quantitat de semals plenes de cervesa. Si els de Sarrià fan cervesa nosatres que soms els seus cosins del nord tabé en podríem fer. Per fer bona cervesa s'ha de menester bona aiga i a fe de Déu que en tenim per parar un tren, d'aiga. Fresca i regalada. Podríem fer cervesa amb aiga de la Puda i seria una beguda que podria cardar per terra als seguidors del Liverpool i tabé als del Sant Miquel. Podríem fer cervesa amb aiga de l'Estany: seria una cervesa dura, carregada de calç, amb un regust de Blaç Bass que tirés d'esquenes. Podríem fer la cervesa de barraques que seria un líquid tèrbol, relliscós, capaç d'estabornir hasta en Samora. Podríem fer cervesa des del Saltant de Martís o amb aiga dels recs quan s'ha acabat de plomar un pollastre. Cervesa de la font de la Rajoleria i cervesa de l'estany negre de Sant Miquel. Cervesa amb sifons d'en Plami o cervesa axocolatada de Can Torras. Cervesa de brunyols de Can Japet i cervesa amb nata de Can Ciurana. Cervesa de botifarra negra del gran Pericus i cervesa de botifarra blanca de Can Muné. Cervesa que ens recordés aquelles quintos del cel, frescos i deliciosos, que ens servia en Ralita pare en els nostres dies d'estiu, o aquells quintos que encara ens treu el pare Bernat del fons de la seva cambra. Quintos que tabé són una meravella pels golafres. A Sarrià fan cervesa i si nosatres fabriquem o hem fabricat de tot, des de bombes per elevació de líquids fins a mitjons molt forts, cagomredeune! Tabé podem fer cervesa. Per sadollar la nostra set rústega, tribal, banyolina, comarcal, catalana, cosmolocal, ultracomarcal, xiscagardiana, total.

2 comentaris:

cardisucre ha dit...

M'agrada la pensada de fer cervesa, potser m'agradaria més ésser el catador i fer el control de calitat de la futura nostra cervesa...a poder ser, no prou forta per arribar a tumbar en Samora.
Esperem amb il.lusió noticies sobre el tema.

llobarro de bosc ha dit...

cagoenredeume, ja vinc amb el sac d'ordi! Es fa amb ordi, no?