dissabte, 28 de març de 2009

El regal de la Clara

Finalment hem obert el regal de la Clara. Hem trigat més del compte perquè nosatres som així. Som una barreja de manargues, senglars i Saltamarges. El regal és un llibre que ha gonyat un premit a l'altre costat de les muntanyes: un premi que fan els de la gent d'Osona. Procurarem llegir-lo. Més ben dit: procuraré llegir-lo perquè els altres de la confraria van massa atabalats. Quan acabi "butaca de galliner" del mestre Alemany farem un cop d'ui en aquest llibre. Però com que soms agraït volem oferir el nostre respecte i admiració per la Clara de Camallera. Regalar un llibre fora de Sant Jordi és un senyal d'endreça i enraonament.

2 comentaris:

Clara ha dit...

L'agraïda som jo, que sempre trobo un moment o altre per donar un cop d'ui al millor bloc de la comarca més pitita de Catalunya.
Prou me penso que amb la feina que dona la Xisca poc que us queda gaire temps ni per folgar ni per llegir. A banda que un volum vengut d'Osona resulta quelcom massa foraster per cridar l'atenció de companyia tan ultralocal com aquesta.
Pel que fa al premi que ha guanyat aquest Romanço, el més interessant són els punts 5 i 7 de les bases:

"5- El jurat, que estarà format per persones de reconeguda solvència en el món de les nostres lletres, deliberarà en el transcurs d'un sopar i seguirà el procediment de votacions successives fins a obtenir una majoria de vots a favor de Salvador Giralt i el seu treball Romanço de l'Ambròs i del seu tros.

7- L'import del sopar anirà a càrrec del guanyador del premi."


I quant a mi, dir-vos que cap a l'estiu tindreu notícies meves a ca vostra i alguna sorpresa que espero que us resulti grata.
Salut, companys, amistança.

En Samora ha dit...

Vist el que he vist, i llegit que diu la Clara, proposo la creació del premit literari Xisca de Gardi.
Cedeixo el plec de normes i condicions a altres més il·lustrats i jo procedeixo a reservar taula per a les deliberacions. Pensarem, xerrarem i deliberarem fins que, literalment i mai més ben dit, a dins nostre no quedi hi ni un racó per el dubte respecte al guanyador.
Vaig fer entrega del present al Comitè adjuntant la súplica que un cop llegits els romanços mel's vingui a recitar a la finestra de casa meva. Si el present haguera tingut forma de pernil li'n guera fet arribar l'os.