dimarts, 24 de març de 2009

Els Manaies de Banyoles

El Manípul de Manaies de Banyoles ha complert els primers seixanta anys des de la seva restauració. Perquè la seua tradició ve de lluny: com a mínim de principis del segle XIX. No és pa' fàcil que una entitat tingui una vida tan perllongada. A vegades els recels, les enveges, el caïnisme, les picabaralles ridícules porten al nostre teixit social a l'esquinçament, a la disolució. El Manípul no només ha aconseguit la supervivència sinó que cada any presenta novetats i alegries. Per què? Possiblement es deu a lleialtat a una idea i un compromís del seu centurió Quimet Duran. Però també a que el Manípul sempre ha estat una cosa oberta, popular i diversa. En el Manípul de Banyoles no trobem l'elitisme i el tancament d'altre llocs. Perquè hi ha viles on això de ser manaia sembla destinat a unes determinades famílies de possibles i de noblesa rància. No és el cas d'una Banyoles on la tropa està formada pels més variats oficis: escrivents, fusters, lampistes, trebaiadors, ferrers, botiguers...Gent de totes les classes i colors polítics. Això sí: la tropa té dues fidelitats insubornables la probessó dels Dolors i la vila de Banyoles. Aquest arrelament profund és el senyal de la bona salut del Manípul, de la seva formació elegant, de la seva vestimenta renovada, de la seva música ben arrenjada. Tot desprén un aire de vigor juvenil, d'una entitat que viu, des de fa anys, la millor de les seves èpoques. Cada any és el millor any del Manípul. I així ha de ser. Perquè aquesta no és una entitat que es dorm a la paia, ans al contrari: desfila amb pas ferm, obrint-se pas, picant i repicant, passejant orgullosa la representació que la ciutat l'hi ha volgut atorgar. Els 126 manaies ens assenyalen i es distingeixen a tots. A les autoritats i a la gent de peu pla, a l'empresari i a l'empleat, al de Mas Palau i al de les Cases Barates. A Sant Nin i a Sant Non, passant per Sant Martirià. Obren i custodien la probessó del Dolors, obren i custodien la nostra vila, capital del món i, per extensió, del Pla de l'Estany.

3 comentaris:

Sacutell ha dit...

Vols dir?

Sacutell ha dit...

Es una activitat que te múltiples lectures, no et sembla?
No et perdis l’entrega de guardons desprès de la processo.

cardisucre ha dit...

Dit així queda bonic i unificador, peró estic amb Sacutell.
Aquets dies al vespre-nit sento fressa com d'apissonadora esperpentica s'escolta des d'arreu de la comarca.