dimarts, 31 de març de 2009

La repesca

L'Atlètic, el nostre venerat club, ha de mirar cap a les velles glòries i repescar-ne unes quantes. Banyoles és terra de grans futbolistes. Només cal mirar una mica els àlbums de futbol del passat i adonar-se que això és així. Per començar podríem agafar en Ramon Masgrau i fer-lo entrenador. No hem conegut un home amb un sentit comú tan gran com el d'en Ramon. Fa sudokus i això li dóna una capacitat estratègica que aplicada al món del fútbol el faria insustituible. En Ramon també hi entén en cine i en política i això ja li dóna una autoritat per dirigir i prendre decisions arriscades. Tenim la part de la banqueta coberta, anem per fer l'equip. De porters si ho fessim bé en sortirien a cabassats. Tenim en Quel Duran, de Podium, empresari d'èxit i home social per excel.lència, en Quel està fet un pinzell i es troba en plena forma: encara corre en bicicleta. En Quel va ser un porter efímer però elegant, encara el recordem dels nostres temps petits a l'Acadèmia quan admiràvem en Quel entre els més grans. Tindríem un altre porter de campanates: en Ferrer, que va jugar a les joves categories del Barça. En Ferrer era veí meu de les Cases Barates i un porter que si no fos perquè s'enyorava podia haver triomfat a la primera divisió. Tenim en Pitu Duran que va jugar en el Figueres, gran futbolista, que jo el recordo jugant a futbol als carrers estrets de l'Abeurador i fent les delicies de tota la mainadota del barri. Tenim en Corominas que va jugar al Palamós, si no anem errats oncle d'aquesta bala humana que juga amb l'Espanyol. Repassant recordem també els grans futbolistes de l'Institut: podríem anar a buscar en Tomàs Gonzàlez, dels Isis, que jugava com un artista o en Llinàs que també va passar pels juvenils del Barça. Mireu si en podríem repescar de veterans il.lustres. Sense oblidar-nos d'en Puput que va anar a Can Barça però que també es va enyorar perquè Banyoles és molt Banyoles. O l'Omedes que va deixar el futbol per culpa d'una lesió molt greu però que si hagués seguit s'hauria fet un nom entre els grans. O en Mantu que també era un artista però que li devia agradar més penjar les botes per dedicar-se a la faràndula. De noms tothom n'hi posaria uns quants: gent del pati del Casa Nostra com en Llamaraques que no el podíem parar i que es plantava davant del porter deixant una estesa de contraris amb la cintura esqueixada al més pur estil Maradona. L'Atlètic ha d'anar-se'n a la repesca i no tenir manies per agafar una colla de veterans. Ah, ens deixem un altre de bo: en Jep Navarro que tenia una voleia tan rotunda i tan incisiva com la seva narrativa. La repesca és el futur de l'Atlètic. Si agafem els veterans, el món és nostre i el Barça d'en Guardiola se'ns pot quedar, ai senyor! pitit, pitit.

2 comentaris:

cardisucre ha dit...

Per què no.
Millor un mix, ja que tenim 4 figures al 40%.

Sacutell ha dit...

No es descuidéssim pas del més gran, en Xavi Agustí, futbolista il•lustre i millor estratèga. Coetani i complementari de l’home més intel•ligent del poble; en Ramon de la farmàcia. Tampoc d’una de les pagines mes glorioses de l’Espanyol de Barcelona quant en Quel Duran n’era el reserva del Nkono, amb la brillant representació del Pastorets. Però la representació va tenir una taca. La burla, per comparació, entre el color del porter titular i la verge mes venerada