dimecres, 18 de març de 2009

L'IES de Xisca de Gardi

En Jep Brañas és amic nostre i això ja signifca que el noi val un imperi. Amb nosatres ha fet tota mena de campanyes i l'hem embolicat amb tota classe de negocis. Ens vam retrobar a Ràdio Banyoles en els temps que tots plegats erem uns collons d'aprenents. Ara, per no ser, ja no soms ni aprenents perquè no podem ni aspirar a aprendre ben re. El cas és que nosatres feiem una ràdionovel.la d'humor de secà i acudits suats. En Brañas, en Jep, feia un programa de jazz amb l'altre gran meloman banyolí l'Esteve Sarquella. La diferència és fenomenal nosatres empastifàvem les ones amb els nostres crits i la nostra xerrameca de taverna i els altres provaven de civilitzar una mica l'audiència. El cas, però, és que en Brañas va acabar aprofitant els temps morts dels seu programa per fotre'ns un cop de mà. En Brañas sap menar la seva veu fins donar-li una figura densa i singular. Aconsegueix amb facilitat tornejar personatges fascinants que ens anaven molt bé en aquella peripècia radiofònica. A més, en Brañas té una altra virtud: inventar històries fent maniobrar una imaginació desbordant. D'aquí va néixer un personatge radiofònic estrambòtic i delirant: Bernat Mèdic que era l'encarregat de portar la secció cultural del programa i parlar-nos d'erudits que feien estudis comparatius entre la guia de telèfons de Malasia i les postures sexuals de la formiga eivissenca. Brañas estripava el món estirat dels acadèmics i els saberuts fent servir el seu bagatge de lector prodigiós. En Brañas, per si no ho sabeu, pot despatxar-se un munt de llibres en un tres i no res. Com qui no vol la cosa. Quan tant en tant expliquem contes d'estar per casa cridem al nostre amic en Brañas. Cridem al biciclista, al músic, a l'entès de jazz, al lector golafre, a l'explicador de històries perquè ens acompanyi i ens ensenyi. Perquè per damunt de tot hem retrobat en ell el gran mestre que mai hem pogut tenir. Cagomreude : nosatres soms de l'IES Jep Brañas de Banyoles. La resta e' mentida.

4 comentaris:

En Samora ha dit...

Només deixar-me veure, perquè no patiu, estic viu. La UOC, la colla de diables, l'Atlètic, la fenya... tot plegat m'han caigut al damunt com un grapat d'estanteries sobrecarregades. Així que m'aixequi i m'ho tregui tot de sobre tornaré, llamamati.
Per cert, he decidit que no seré jo qui obri el present de la Clara Garí. Qualsevol dia ho duré a casa el Comité, ara que vivim a prop (els catdessemana).

Sacutell ha dit...

Encara l'hem d'obrir?

En Samora ha dit...

Efectivament.
Anuncio a tothom que avui es procedirà a l'obertura per part de qui ho ha de fer.

cardisucre ha dit...

Redeunes amb el sr. jep!
No tinc el gust de coneixel massa. Recordo algun cap de setmana o les vesprades d'estiu, que sentia melodies i sons varis al veinat, que m'intrigaven i feien corre la meva imaginació de jove.
Resulta que era el mestre que dins a casa seva, feia el que li venia de gust.
salut.