diumenge, 29 de març de 2009

Quel Amela

Estàvem a casa fent el vermut quan hem vist una cara coneguda a Tele tres. En un primer cop d'ui hem pensat que no ens trobàvem bé i ens hem fregat els uis. Vet aquí. Però vés per on que no, que el que sortia a la pantalla era un conegut nostre. Llavors hem cardat un crit que ha esverat els gats que jeien al sofà. El crit és el típic dels que reconeixien algú que surt a la caixa de la tele: "Però aquet que surt el conec". Quan coneixem algú dels que surt a la televisió ens sembla que qui sap què. Vet aquí que el que sortia era enQuel Amela. I sortia per anunciar que en el seu bloc de pisos havien fet un concert. Això només pot passar a la nostra comarca. A la resta del món, els veïns d'una comunitat tenen altres fal.leres com tractar on es fica l'antena comunitària i de quin color es pinta la façana. A Banyoles, si tens un veí com l'Amela el més segur és que et munti un concert. Si a més a més, tens un veí com en Viladiu el més probable és que al soterrià comunitari et fotin locals d'assaig, un estudi de grabació i un petit auditori. Si a més, hi ha un veí com el Gallegu, ningú sap que pot acabar organitzant-se al bloc de pisos. El cas és que l'Amela ha sortit a la tele amb el seu somriure de nen escuturit, amb aquella cara de no haver trencat cap plat ni cap olla. Vet aquí. Tot seguit, ha sortit en Lluís de Can Po de Mata, i dient que no s'hi havia trobat mai tocant en un bloc de pisos. Hem vist de trascantó el cap pelat d'en Pairó. Banyoles és això: procura estar al tanto del que fan els teus veïns, perquè poden estar preparant un viatge intergal.làtic, un arròs a la cassola amb maria o bé qualsevol altre efervescència. De moment, en Quel Amela ja ha sortit a la tele i ha fet trontoiar el món internacional. Des de Banyoles el món es veu molt pitit-pitit.