diumenge, 8 de març de 2009

Trenta de març

El trenta de març d'aquest any s'escriurà una de les pàgines més tristoies de la història de Banyoles. Passada la probessó del Dolors, quan els ànims estiguin afectats per la necessària reflexió de la Quaresma ens caurà la patacada. Desapareixerà una teia de llum, una icona, un senyal en el camí, una de les més il.lustres consignes dels banyolins. El Palau del dolç quedarà esmicolat i serà reduït a un grapat de cendres. La Confiteria de Can Ciurana abaixarà la persiana després de més de mig segle regalant vida, harmonia i color a les boques dels banyolins. Banyoles es divideix entre Can Ciurana i Can Cortada, el pecat i la penitència, el Carnaval i la Quaresma, el dia i la nit. Can Ciurana és una ofrena de nata, el paradís de la pasta fullada, un patiment per a la carn, un turment per la gent més dèbil, una deliciosa temptació pels qui passant pel carrer de la Canal no se'n podia estar de fer una parada i de dedicar-se un pastís. Can Ciurana ens ha fet fruir de la vida a través de fastuoses entregues de pastissos. Des d'aquell armariet envidriat, Can Ciurana ha ofert al món el millor de la confiteria: una porció de nata resum de la vida i dels somnis, dels plaers més prohibits i del gràcies a Déu que som vius. Can Ciurana és un tros de cel convertit en contiferia familiar, portada per gent honesta, senzilla, devotament inclinada a servir la clientela. Ells ens han regalat instants suprems, ens han acompanyat al caliu de les festes de guardar, ens han batejat, ens han casat, ens han amarat de llum els àpats familiars. Ells són Banyoles i totes les nostres celebracions. A ells els hi devem el temps i la llum, els dies feliços i la mel als llavis, els nostres dies menuts i els nostres dies llargs. Can Ciurana és un far de la banyolitat absoluta, entregada, fascinant. Can Ciurana ha escrit una de les millors pàgines de l'antropologia banyolina i comarcana: la pàgina del dolç, feta amb lletres de nata ben muntada i de pasta fullada. Requiem per Can Ciurana. Requiem i record pels nostres dies dolços. Mai cap bona notícia que s'escaigui en un 30 de març podrà compensar tan negra i tristoia efemèride. Però dit això, molta salut per la gent de Can Ciurana, un merescut descans després de anys i panys de confiteria al servei de la felicitat banyolina.

2 comentaris:

Sacutell ha dit...

Voldria afegir un comentari als del mestre.
Can Ciurana va néixer, i haurà desaparegut, essent la pastisseria popular de Banyoles. Sense luxes ni decoracions estridents. Un aparador que dona al carrer, un taulell i un frigorífic amb porta de vidre per ensenyar el que encara tenen mentre esperem el nostre torn. Cap servilisme, ni cap comentari gratuït en l’atenció. Mai cap paraula més forta que l’altre. Una família dedicada a la feina i que arriba a la jubilació. Un descans merescut per ells i una pèrdua pels que no varen confondre qualitat i luxe

Clara ha dit...

Comités, Samores què està passant? cada vegada us llegeixo menys (com que aquest és un bloc restringit, si no escriuen els senadors, al populatxu no li queda res mes que rondinar als descolorits comentaris), quina pena, quina pena...