diumenge, 1 de març de 2009

Un animaló entranyable

Un animaló mandrós i indecís va per un camí polsegós que no du enlloc i, al mig del camí, hi ha una pedra. L’animaló, que bada, ensopega amb la pedra i cau. S’aixeca, s’espolsa, remuga un parell de renecs i torna a caminar. Però, potser desorientat, va en direcció contraria. Quan s’adona, gira cua, ensopega amb la mateixa pedra i torna a caure.

Immediatament li creixen una corbata, un telèfon mòbil i una cartera amb targes de crèdit. L’animaló, posseït d’una estranya agitació, es posa a parlar pel mòbil amb decisió i energia i fica les seves targes allà on troba una esquerda adient. Però no acaba aquí la cosa: l’animaló, cada cop més excitat, dirigeix empreses, es casa i es separa, crea riquesa, fa màsters, agafa avions, condueix cotxes, es posa ulleres de sol al cap, puja, baixa, deixa de fumar i s’apunta a un gimnàs. Com que no para d’anar cap aquí i cap allà, ensopega contínuament amb la mateixa pedra, que no es mou de lloc. És enutjós, certament.

Decidit a resoldre aquest problema que el fa quedar malament –a més, que qualsevol dia acabarà amb un os trencat– l’animaló agafa un mall i li engega una patacada a la pedra que fa tremolar tots els vidres, però la pedra es queda tan ampla. Ara bé: per fer anar un mall es necessita certa pràctica que l’animaló no en té. Per aquest motiu, es veu obligat a demanar que li portin a urgències amb el peu dret engrunat.

Recuperat de l’ensurt, i havent comprovat que la pedra segueix on sempre, l’animaló lloga una piconadora de deu tones i avança pel camí a 10 Km/h, que és tot el que dóna la màquina. Una piconadora no és un utilitari. No és de bon aparcar. A més, el seient del conductor queda massa alt i no té bona visibilitat. Total, que la piconadora volca al marge del camí amb l’animaló dins demanant auxili, trucant pel mòbil, anul·lant un bitllet d’avió a Nova York, posant-se i traient-se les ulleres de sol i mostrant las seves targes pels vidres de la cabina de la piconadora. Finalment, el treuen. Fa dos o tres passes enrere per observar el desastre, ensopega amb la mateixa pedra i torna a caure.

En conseqüència, l’animaló es veu obligat a disparar tres míssils balístics d’abast mitjà dotats de quatre caps nuclears cadascú els quals, gràcies al seu sofisticat sistema de posicionament i guiatge per satèl·lit, aconsegueixen impactar en la pedra tots alhora. Probablement, la explosió es pugui observar des de Júpiter i potser més enllà. En aquest cas, deu ser maco de veure. Però això no són més que especulacions.

El que realment importa és que el problema de la pedra ha quedat solucionat.

2 comentaris:

Sacutell ha dit...

L’home es l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, o tres..., o quatre..., o cinc....,

Comitè d'Orriols ha dit...

I després direu que l'energia atòmica és un atràs. Llamamau. Sort que en tenim dels míssils nuclears per piconar les pedres que ens entrabanquen.