dijous, 9 d’abril de 2009

El ninot del caminet

En Llobarro del bosc, amb la seva història, m'ha fet pensar en un altre ninot. Al nostre redere del carrer Nou hi havia dos horts amb un caminet al mig. El caminet era un caixó fet de llosa i estava pensat per anegar d'aiga els dos horts. Posaves una cadireta al rec i, de seguit, l'aiga pujava i omplia el caixó del caminet. En desemprés es repartia a parts iguals entre els dos horts. Doncs bé, al bell mig del caminet hi havia una petita ranura, ai senyor amb prou feines hi passava mitja mà d'un nen petit. Un dia jugant al caminet, amb l'estesa d'indis i americans, vaig adonar-me que un ninot havia anat a parar al fons del caixó. Era un vaqueru americà de color vermellós i crec que anava tocat amb barret i amb el corresponent llaç per atrapar el bestiar. De seguit, vaig posar-me a intentar salvar el vaqueru. Vaig agafar la branca d'un ametller, prima i elàstica, i vaig ficar-la en aquella ranura. Des de dalt, i com podia, anava seguint el viatge de la branca fins al terra. Però no hi havia maneres d'aixecar el vaqueru i aconseguir portar-lo fins a la superfície. Durant temps vaig provar tota mena d'artilugis, ginys, estris, trampes i no me'n vaig sortir. El vaqueru seguia atrapat al fons del caminet. A vegades quan me n'anava a dormir em desvetllava pensant en aquell ninot atrapat. L'únic que havia aconseguit és moure'l una mica fins a tenir-lo més lluny del meu camp de visió. Com treure'l d'allí dins? Com aconseguir salvar-lo d'aquella existència claustrofòbica i escanyadora? Li vaig demanar al pare que estellés aquelles lloses per poder treure el ninot. El meu pare em va respondre que allò no es podia pas fer. Re confesso que no me'n vaig sortir ni amb un fil de cuca i l'ham corresponent. Amb l'escrit d'en Llobarro hi he tornat a pensar. Han passat molts anys i el vaqueru segueix allà dins. Es una condemna més llarga, més crua, més malparida que la del Comte de Montecristo. Al cim, essent de plàstic el vaqueru, ni tan sols la podridura dels anys podrà amb ell. Desapareixerà l'hort, desapareixeran els perers i els ametllers, desapareixerà el rec i la casa, i el ninot seguirà allà dins.

2 comentaris:

llobarro de bosc ha dit...

és increible el que arriben a donar de si els ninots. Proposo que anem immediatament a rescatar el vaqueru de plàstic. Potser ara, com que ens hem fet vells i tenim més experiència, trobariem les maneres de treure'l.

cardisucre ha dit...

Si vos poseu així...quina fí han fet la resta de ninots de plàstic que tenieu? Doncs tranquils i que descansi en pau.