dimarts, 21 d’abril de 2009

En Marc Cortada.

Fa temps que volia parlar-vos d'en Marc però no m'acabava de decidir com fer-ho i sobretot, què dir-vos d'una persona que quasibé tots coneixem. No obstant he pensat que per si queda algú que no hi hagi tractat mai és urgent que li expliqui el que es perd.
En Marc és llarg com un dia sense pa, amb una gran esquena però arronsat d'espatlles igual com va la gent pel carrer els dies de pluja. Porta una barba d'aquelles que sembla sempre igual, que ni creix ni s'afeita i que malgrat el seu aspecte aspre no aconsegueix endurir una cara massa dòcil i bonifàcia. Els brassos llargs acabats amb unes mans grans. La qualitat de les abraçades que se'n desprenen justificarien, per si soles, que aquestes extremitats disposessin d'una assegurança a tot risc que encarda't-en de la que tenen les cames d'en Messi. Déu nos en guard que mai els hi passés res.
En Marc té un bicicleta però com que no li agrada massa padelar ja va procurar que aquesta disposés d'un artilugi que li fes la feina. I així, de casa a la feina, de la feina al City, del City al Mam, al camp de l'Atlètic o al Passeig, es transporta sense pressa ni més esforç que el d'accionar una palanqueta.
Quan en Marc arriba a qualsevol d'aquests llocs a la gent li fa il·lusió veure'l. És d'aquelles persones a qui no li cal quedar amb dingú. Vagi on vagi sap que trobarà gent amb qui hi estarà de gust i segur que a qui s'hi trobi encara més. Perquè quan un parla en Marc escolta, s'interessa pel que se li està explicant i li mira als ulls i això que sembla tan senzill no és fàcil de fer. També sap parlar i dir les coses però el que més se li pot envejar és que sap viure bé. Està amb pau amb ell, la seva vida, la seva gent i el seu entorn i vull pensar que aquest és el seu secret.
Avui és un dia important per en Marc. Avui li arreglen quirurgicament una petita imperfecció a l'alçada del coll del fémur. Li faran a Barcelona però això si, sota la supervisió d'un metge de Banyoles, les nostres coses importants no poden quedar fora de la nostra tutela. Molt possiblement aquest cap de setmana ens ho haruem de fer sense ell però si l'altre, el de l'u de maig no el tenim en plena forma que s'apreparin els metges que els hi cardarem els abugats a sobre. Sort encara, que almenys ens queda en Blai.

2 comentaris:

Sacutell ha dit...

Passat ja un termini prudent, caldria informar de com evoluciona l’operat

En Samora ha dit...

Informe:
Després de passar unes primeres 24 hores de malestar i no acabar-se de trobar massa bé, les informacions rebudes assenyalen que el pacient ha experimentat millores considerables. Se'ns ha fet saber que l'operació ha estat un èxit, com acostumen a ser les operacions fets a banyolins i supervisades per un banyolí. De fet i com en tot, el més important és la matèria primera. Si aquesta és bona...