dissabte, 11 d’abril de 2009

Mata

Com el meu pare es va mig criar a Mata sempre he tingut una certa devoció per aquest veïnat banyolí. Mata és un topònim que deriva de la riera Matamors i es devia quedar així, partit per la meitat, que fa de més ben pronunciar. Mata sempre té una tendència a partir-se. La carretera de Girona la secciona en dugues bandes difícils de comunicar. I tabé queda seccionada entre dos municipis: hi ha la Mata de Banyoles i tabé hi ha una Mata que pertany a Porqueres i que és la que està capitanejada per l'estació del Tren Pinxo, l'únic senyal d'aquest tren tan nostre. La Mata banyolina sempre ha tingut un caràcter pagès molt ferm. Una tirallonga de cases moltes d'elles amb el badiu rematant les seves façanes. La Mata banyolina comença amb la casa de Cal Ferrer, habitada per la família Hereu des de temps immerials, nissaga dedicada al món metal.lúrgic, és a dir a intentar dominar la bèstia del ferro. I la Mata banyolina s'acabava amb l'última casa: Ca la Maria dels ais, gent que a la façana sempre hi tenien forcs d'ais com a símbol del seu ofici. Es a dir que Mata reunia amb la seva tirallonga de cases els dos grans móns banyolins: la indústria i l'agricultura. I en l'entremig hi trobaves Can Po, Can Xargay i una botiga de comestibles que tenia dues entrades: una per la carretera i una altra per un carreró mig amagat. Un record a part mereix en Joan Juanola, conegut com en Joan de Mata, primer batlle d'aigües de la democràcia, voleu un millor homenatge a Mata i a la seva gent que fer Batlle d'Aigües a un dels seus fills il.lustres? Ha passat el temps, hi han hagut canvis, noves façanes, cases desfigurades, gent que ja no hi és, oficis com el de la Maria o el del fuster que a Mata han desaparegut, però aquell barri guarda l'essència de les nostres arrels. Qualsevol dia, l'esperit farà que tornem a veure forcs d'ais penjats a les façanes.

6 comentaris:

Clara ha dit...

...i ca'n Selvatà, que no d'allós? per ser de Porqueres, o què?

Sacutell ha dit...

Mata que recordo era la dels Burots i del crit del cobrador de la TEISA, ¿Hi ha res per declarar? Una institució que serviria per recordar-nos quant l’Abat ens cobrava per qualsevol cosa.
Mata amb la pintada del PSAN que va malmetre una paret que no hi tenia cap culpa malgrat que la causa fos justa i Mata del primer casal independentista, esforç local per trencar l’encanteri de l’esquerra nacional de pocs i mal avinguts

En Samora ha dit...

"una botiga de comestibles que tenia dues entrades: una per la carretera i una altra per un carreró mig amagat"
Ara si que m'ets fet emprenyar! Xisrebentessis. On vos nar pel món sense conèixer Can Paliru. Grans professionals de la carnisseria i millors persones, com ja vaig dir un dia

Comitè d'Orriols ha dit...

Can Selvatà, Clara, és Borgonyà. I Borgonyà fins que no aconsegueixi independitzar-se forma part del municipi de Cornellà del Terri.

Clara ha dit...

oooh...
...geografia...
gastronomia...

KhOrNeRZ ha dit...

Doncs jo, sóc de can peix de mata.
Algun problema?