dimecres, 29 d’abril de 2009

La carretera de Fontcoberta

Plovia sobre Fontcoberta i amb un cop de cotxe em feia aquella carretera fina i estreta. I he parat la música del cotxe perquè m'atabalava. No val pas la pena escoltar música si passes per la carretera que porta de Fontcoberta a Vilavenut. El paisatge ja és música, està ple de compassos, d'acords, de ritmes suaus. Aquest paisatge és un pastís de Can Ciurana que t'amoroseix el pal.ladar i es desfà entre les dents. Els verds dels camps i dels bosquets són un regal del cel i semblen una tenre eixera. Tot s'ha de glopejar lentament com si fos una porció d'absenta. I deixar que l'absenta del paisatge ens enterboleixi el cap i ens faci perdre pel corriol dels somnis. La carretera, fina i estreta, s'endinsa per aquests encontorns com un escurçó que llisca entre els camps. Pel camí se'm creuen altres cotxes: on van aquests, penso? No hauríem d'aturar els nostres autos en una cuneta qualsevol i seguir a peu, com feien els nostres avis, i caminar sense temps per aquests camins de Déu. Només caminant sense pressa, manyagament, podríem assaborir aquests tresors. Passo per Can Fares: la casa antiga, forta, que encara guarda la fesomia d'abans i que s'alça ben senyora sobre aquestes terres. Tiro cap amunt i vaig a sortir al trencant de Vilavenut però jo segueixo cap a Puigpalter on encara es guarden les últimes terres pageses de Banyoles. Estic a punt de deixar la part més menuda, tenre i reposada de la nostre comarca. Quin contrast que té tot això amb les muntanyes feréstegues de Camós, Pujarnol i Sant Miquel. En tants pocs pams de terra, ja n'arribem a tenir de contrastos!

4 comentaris:

Sacutell ha dit...

El punt més bonic és el poble. Conjunt de l’església, del que era l’hostal, avui traslladat a Malianta, l’actual ajuntament, l’antiga escola i unes quantes cases que havien conformat el nucli de població en un poble disseminat per l’activitat agrícola. La vista que ofereix des de la carretera es excepcional. Sembla l’obra perfecte del millor pessebrista. Tot fantàstic. Tot? Que va! L’il•lustríssim ajuntament, presidit pel company, no se l’hi acut altre cosa que tenir un punt de recollida d’escombreries entre carretera i església. Fantàstic, es la cirereta del pastis. Segur que es pràctic, tan com ofensiu.
No em descuidaria pas de dir, parlant de Fontcoberta i de pessebres, que es la població del mon amb l’índex de pessebres vivents per càpita mes gran.
També que competeix amb la capital de la comarca, de ser el millor poble del mon.

Sacutell ha dit...

Avui es primer de maig. Una diada que com l’11 de setembre ha perdut el to esportiu. M’explico; eren dies d’exercici obligat i que hem substituït la cursa boja i desfermada per el pas lent de la processo. Els mossos no son els grisos i la democràcia no ofereix els al•licients provocadors de la dictadura. Una mani legal difícilment provoqui el mateix afecte.
Arribarà un dia i tots el veurem, que canviarem l’exercici de la cursa pel colesterol de la truita de patates i les costelles del picnic familiar.
I en Camil, des de l’UGT estant, que ens perdoni a tots plegats.

Sacutell ha dit...

I en el poble hi ha la casa més maca del mon.
Es fàcil de trobar. Seguiu el camí que torna a portar a la carretera de Vilavenut. Desprès de l’ajuntament i l’església, quedarà a la vostre dreta. No és la façana més interessant, l’altre, la que dona a la vall del Garrumbert, és l’excepcional. Dona accés a totes les meravelles que descriu el Comitè d’Orriols. La vista es magnifica i nomes comparable a la majestuositat de casa. Lamentablement l’estat es d’abandó quasi total i el que es molt pitjor, difícilment recuperable per les nostres economies. Això ja seria si n’aconseguíssim la compra que molta gent ha intentat sense èxit. Sembla que tot va be fins que s’arriba a cal notari. En el darrer moment l’acord sempre es desfà. Encanteri o cobdícia, ves a saber, però la situació no és capgira i em provoca cada cop que hi passo la frustració de pensar que en aquest cas la riquesa si que produiria felicitat.
¡Veneu-la d’un cop!
Evitarà que quant n’arribi la destrucció, cada dia mes propera, la frustració sigui doble.
O potser esperem que en Boris hi faci un nou ajuntament ara que el poble està predestinat a créixer com un Sant Cugat de Banyoles.

Sacutell ha dit...

¿Fins quin dia les vacances?