divendres, 29 de maig de 2009

El senglar accidentat

L'actor de referència del cinema comercial banyolí (el cant dels ocells, honor de cavalleria) és a dir en Lluís Serrats ha patit un notable accident. Sortosament no hem pa' de patir i no hi ha res que no puguin curar a la Salus Informorum, on hi ha els millors metges de la carcanada del món i part de l'estranger (els Doctors Lloveras i Donay) El cas és que en Lluís anava una mica distret pel Turers i la moto li va fer el boig. Amb aquestes que va estrompassar i es va cardar una nata considerable. Es parla de que la trompada li han quedat uns quants ossos masegats i encara li costa moure una cama. En Lluís ja té per costum anar enguixat i no és pas la primera vegada que pren mal. Si a Hollywood e' normal que els actors es cardin plantofades amb els seus autos de fantasia, a Banyoles ja comença a ser habitual que la gent del cine, que les estrelles de la nostra indústria del celuloide, es fotin alguna berdelaga de tant en tant. Es clar que aquí, encara, no van pas amb cadillacs o chevrolets, perquè no els podrien pas aparcar enlloc i no passarien pas pel carrer Nou. Aquí les nates, com en el cas d'en Lluís, se les carden amb un Vespino que és el vehicle local per excel.lència, o la Velosolex o la Mobylette. De moment, en Lluís reposa a la Clínica i l'altre Lluís, el gran Carbó, li porta una mà d'entrapans de pernil perquè agafi forces i es pugui tornar a reincorporar al món del cinema. Es probable que els urbanos de Banyoles acabin muntant guàrdia davant la Clínica per evitar que els fanàtics d'Andergraund films entrin en tropell per saludar el seu actor referencial i acabin provocant un tangai de maria santíssima. Informem, doncs, que en Lluís reposa i només rep amics i no concedeix entrevistes ni que sigui perquè en Gadafi del Punt li pregunti coses sobre l'escudella.

1 comentari:

Sacutell ha dit...

Fa dies que no tenim noticies del Mam i em ve a la memòria perquè ahir en Pep, evidentment vinculat al fet, ens va explicar l’expedició Sevilla a Banyoles en un carruatge de quatre cavalls. No us la perdeu. Desconeixia la seva habilitat de comunicador. Es excepcional i segurament encomanada per un dels tutors de la seva adolescència, en Xicu Cabanyes. Mil cinc-cents kilòmetres d’aquest transport donen per molt, però l’objectiu d’evitar carreteres i grans poblacions i d’aprofitar el que la gent de bona fe de cada lloc de pas el hi podia oferir el fa especial.
Diu en Pep que de petit volia ser escombriaire com d’altres bombers o toreros. La seva motivació era que l’ofici utilitzava el cavall. El del el carro de les escombraries que ni dèiem. Aquesta afició el porta a ser el que es avui, un especialista que es pot proposar fites com la que ens ocupa. El coneixement de l’ofici, la seva capacitat per interactuar amb la gent d’arreu i una facilitat per la narració provoquen una història que si l’escriu farà tronar i ploure.
Serà a la televisió de Banyoles divendres vinent, però res com el rabiós directa de la taula i el gin tònic.