dijous, 21 de maig de 2009

Fa el cas que vol

Trencat rumors i diàlegs de safareig, podem dir amb certesa que en Mastegatxes e' viu, ben viu. No li passa pas ben re i té el cap clar i la llenga llarga. Vam dinar amb aquest cavaller i vam poder veure que gana no li'n falta pas, i que té la xerrera de sempre i a fe de déu que ens va fer quedar com senyors. En Mastegatxes, ho vam comprovar per les trucades que rebia, va a coll ple de trebai. Se'n fa un fart. Amb això volem dir que de manra no en té pas. Una atra cosa és que escrigui. En Xabanet petit li va preguntar pel Xisca de Gardi i en Mastegatxes va arronsar l'espatlla. Sap arronsar l'espatlla amb una elegància finíssima i es treu les puces del cim amb un aire mig aristocràtic mig tarambana que només ell sap fer. Fa el cas que vol, vet aquí. I no hi ha pas maneres que s'acosti en aquestes pàgines i faci alguna cosa de profit. Ni que el matessin, ho faria. Perquè ell està amb aquesta ceba que no té ideies i que no li revé re, ben re, i que està més sec que un bacallà estovat al sol. Com si els atres en tinguéssim gaire d'ideies: només s'ha de veure el que escriu en Samora! En cabat vam despatxar-nos unes faves ofegades de Can Xabanet que s'haurien de recomanar a les pàgines de la Bíblia, per posar un exemple de publicació decent. Les faves i els pèsols estaven en el seu punt i culminaven una conversa amb l'amic Mastegatxes interrompuda, com ha de ser, per les sàvies aportacions del nostre assessor en el laberint de l'economia: en Jimmie. En cap altra restaurant del món el servei pot parlar-te amb llum i resplendor sobre aquesta foscor del món de les finances. Després ens vam despatxar calamars a la romana i el nostre ministre de les economies del món va avisar-nos que això de les branques verdes és una mentida i que la cosa va per llarg. Pot caure'ns el cel per barret però no us pensessiu pas que aquests avisos són dits amb l'agre to de l'apocalipisi. No. Aquí la fatalitat i els mals averanys formen part de la nostra tradició pagesa: una barreja de tantsemenfotisme i d'ironia rústega. Així ha de ser. Can Xabanet: faves ofegades i consells d'economia de la vida.