dissabte, 16 de maig de 2009

Fonda Comerç

Si la Fonda Comerç estigués a Barcelona, per dir alguna cosa, tindria quatre novel.les, vint pel.lícules, un programa de tele fixe, i un poema d'en Sagarra i una obra de teatre de qualsevol titellaire. Però vés per on la Fonda de Comerç és de Banyoles i dingú, dingú, li dedica cap homenatge seriós i cap escrit que valgui la pena. El Jutge Banal, i la resta de la seva família, són els regents de la Fonda Comerç. I ja amb això n'hi ha prou perquè el jutge Banal és sinònim de fer les coses amb el cor, i amb el seny del cap, i amb les bones maneres de la banyolitat ben entesa. El jutge Banal és home ponderat, de parlar reposat, i d'idees raonades i enraonades. Es per això que porta la Fonda Comerç amb devoció i amb respecte cap a la tradició. Si empenys aquelles cortines del carrer Hysern t'obres pas a un món invariable, immutable, que ha estat aliè als canvis salvatges del temps i a les modes imbècils. La tradició t'espera a l'altra costat. I pots viure la Fonda Comerç com s'ha viscut sempre a Banyoles: amb un tracte entranyable, et sents a casa, perquè això és el que val la pena dels locals de part de bo: són casa nostra, són nostres, són per nosatres i els que són com nosatres. Fum de puro, diaris esportius, la tele encesa, els plats que viatgen cap al menjador. El jutge Banal al capdavant de les operacions i la seva senyora lluint sempre un somiure diligent, elegant, tocat amb un repunt de noblesa. El jutge Banal mobent-se amb discrecció, pausadament, sense perdre mai la compostura. Es la Fonda Banal càtedra i universitat de l'hostaleria, de l'hostaleria ben entesa: que neix de l'hospitalitat, de l'atenció als passavolants, forasters, estadants, i paisans. Verdura pels malalts que nosatres, si podem, dinem a la Fonda Comerç. A Can Banal. I avui pau, i demà glòria.

1 comentari:

Sacutell ha dit...

La primavera el ritme altera?