divendres, 22 de maig de 2009

La muntanya de l'ampolla

M'ha vingut de gust, en acabat de llegir la lletra formidable del Comitè d'Orriols, de posar-me a escriure ben bé quatre ratlles sobre la muntanya de l'ampolla. És ben cert que no tinc esma per descriure la magnitud d'un dels paisatges més ferms del planeta. Però també ho és que, de Can Lero estant, una mica escorats cap a Rocacorba, la claror de l'estany descriu una imatge de gran bellesa. Sóc aquí, ja us ho dic ara, per recomanar-vos, amb la màxima humilitat que em va ser regalada al carrer de la Canal, que si mai en teniu l'oportunitat, us reserveu un banc de pedra a mig camí de Can Generet venint de Can Lero. Us dic que seieu i que espereu la posta de sol. I serà llavors, quan la llum se'n vagi cap als boscos de la Garrotxa, que veureu en la simetria de les muntanyes que mamen amb el puig de la Gitana, el dibuix d'una ampolla mig líquida mig boscosa que es va fonent a contrallum. I en aquell moment, probablement, pensareu que no hi ha enlloc més saludable per viure que Banyoles.

1 comentari:

Sacutell ha dit...

¡Una setmana a Can Paiella et convindria!
Era crit habitual quant de petits no fèiem el que tocava. Can Paiella tenia fama de casa dura de pair i per tan escola de la vida que els nostres pares ens estalviàvem per la nostre condició de “sabras”. Era part de la muntanya que descrius, una mica abans en direcció al sol que se’n va, del Collell, avui ple de records d’afusellaments i en el nostre record amenaça constant d’un internat que com la setmana de Can Paiella també ens hauria convingut.