dijous, 21 de maig de 2009

La plaça del teatre

Han esbudellat la plaça del teatre perquè la volen fer peatonal i tot això. Allà on abans hi havia l'estesa de bicicletes d'en Babeca ara està tot potes enlaire. Sembla que hagi patit un bombardeig. L'únic que queda és la font mig aixecada i un parell d'abres que s'estintolen com dos parroquians de Can Gasparich d'abans. Es veu, jo no hi entenc pa ben re, que han sortit els fonaments de l'antic teatre. Per més que sembli mentida, a la plaça hi havia un teatre. I és per això que se li va canviar el nom i de plaça antiga va passar-se a dir plaça del teatre. A Banyoles som així de parits. Hi ha qui es pensa que el Passeig de la Indústria deu el seu nom al Passeig d'en David. I així anar fent. El cas és que quan van aixecar la plaça del teatre i va córrer la brama que havien sortit els fonaments de l'antic teiatru es va veure per aquells verals un parell de personatges. Dos homes prims i amb ulleres, l'un més granat que l'altre, que fotien el nas pels fonaments de pedra. A simple vista podien ser confosos per arquitectes que revisaven les obres o per arqueòlegs que volien entendre-hi en troballes. Re d'això. Eren gent de la faràndula, un parell de comediants. Eren en Quel Torrent alias Mantu i el de Cal Cisteller, o sigui en Joan Olivas. Es veu que els comediants han reprès la seva inacable història del teatre banyolí, obra que continua empantanegada en la primera meitat del XIX i de la qual ja deuen portat escrits quinze o vint mil pàgines, això tirant curt. El cas és que van interrompre el treball per anar a veure les obres. I jo sospito que es devien pensar que trobarien alguna foto dedicada , alguna peluca de comediant o algun retall d'una vella obra. Es veu que s'hi van estar llarga estona per veure si enmig d'aquell gavadal de runa veien alguna cosa interessant. El cas és que després d'una estona, van tornar a la feina i ja podem dir que algun dia, l'any no el sabem, aquests dos ens il.lustraran amb la seva història del teatre banyolí