dissabte, 23 de maig de 2009

sobres sorpresa Peraferrer

No hi tinc clar: la memòria juga a la confusió i a l'engany. Però en penso que l'establiment d'en Peraferrer era, en principi, una barberia. Estava situat al capdamunt del carrer Major just quan aquest carrer comença a tenir la fesomia de Mercadal. Era una botigota fosca, humida tirant lleugerament a rònega. L'aparador era senzill, d'una austeritat de posguerra, amb prou feines cobert per sis o set sobres sorpresa. Els sobres sorpresa eren una meravella: eren de paper del dur i venien colorejats amb mil batalles: la batalla "d'Iwo Jima" anunciaven i veies pintades tot un seguit d'explosions i d'exèrcits que avançaven entre el foc creuat. En Peraferrer era dels únics que disposava d'aquells sobres sorpresa on a l'obrir-los et trobaves amb una tirallonga de plàstic i un seguit de soldadets minúsculs que havies d'anar despenjant. Els soldadets tan podien ser japonesos, americans, britànics o nazis. Tots protagonistes, això sí, de la segona guerra mundial perquè de les altres en aquella botiga no en tenien. En Peraferrer s'havia quedat a Stalingrado i a Odessa, a les platges d'Iwo Jima o a les selves de Birmania. Els preus d'en Peraferrer també eren antics i per quatre xavos et podies comprar una infinitat de sobres. Gràcies a ell, la meva casa era un infern bèlic, una explosió continua, una batalla incessant. En Peraferrer arrodonia el seu negoci venent algun cromo de futbol i tabé novelutxos estil hassanyes bèliques. No vaig veure-hi entrar gaire mai ningú en aquella botiga. A vegades, pensava que aquell establiment l'havien posat perquè en Portbou petit i jo compressin els nostres sobres sorpreses i completessim totes les batalles del món. En Peraferrer, crec, ja deu ser al cel dels justos. I en el cas d'ell no m'estranyaria que reposés al costat dels herois d'Stalingrad o d'Odessa, els que van frenar l'avenç de la bèstia sobre Europa.

1 comentari:

Sacutell ha dit...

La botiga ja era referent per algunes generacions anteriors. Era la font de subministrament dels còmics que construïen els nostres herois d’infantessa, El Capitán Trueno, aquell invent d’Enric Valor que lluïa un escut al pit que com el del Barça, tenia un altre significat del que aparentava. El Jabato, les Azañas Bélicas i per alguns despitats, les aventures d’en Roberto Alcazar y Pedrin que també tenien intenció encara que en una altre direcció. Anàvem a la botiga el dia que sabíem que El Capitán arribava a Banyoles, no et podies distreure i et calia estar amatent a recollir les dues pessetes i cinquanta cèntims que costava cada exemplar. L’aparador era com descrius i incorporava una altre literatura per a mes grans que no varem arribar a consumir. Les novel•les de cowboys de Marcial Lafuente Estefania, comprades o canviades, que era una alternativa que assegurava continuïtat. Potser va ser la nostre iniciació a l’hàbit de la lectura, acompanyat d’alguns afortunats amb la literatura de Folch i Torres. Va arribar en Tintin i l’Asterix, i tot això sonava a prehistòria però tan de bo hagués guardat unes coleccions que varen posar color a un país gris. Recordo la botiga però soc incapaç de recordar el botiguer i es una pena perquè d’ell n’és tot el mèrit