dijous, 28 de maig de 2009

Taxi a Roma

La xiscagardiada del mes l'han provocat uns de Banyoles. La identitat dels quals s'ignora. Es veu que volien anar a veure el Barça a la final. I es veu que van trucar al camp d'aviació i no surtia cap avió. Es veu que van anar amb Generet perquè els hi deixés la barca Anna i en Generet va dir-los que el Terri encara no és prou navegable. Es veu que van voler llogar una TEISA i no van trobar cap xofer lliure. Es veu que endesemprés van intentar contractar un camió de pinso de l'Artigas però no van trobar dingú que els gafés el telèfon. Es veu que la dèria els va gafar fort, no sabien com sortir-se'n i es van posar a fer dit davant de la Flora. Dingú es parava. Desesperats, veient que el temps se'ls cardava a sobre, van anar fins la parada dels taxis i van fer venir un dels taxistes que llegia el nou estintolat al fanal. El taxista els va preguntar "on voleu que us porti" i ells, xiscagardians com tots els de Banyoles, van respondre "vet aquit, cap a Roma falta gent". El taxista, xiscagardià absolut, ni es va sorprendre, ni va fer cap cara rara, ni tan sols va arronsar una cella, va plegar el nou, es va repentinar la seva clenxa, i va obrir-los la porta del taxi. El taxi va entrar a Roma nou hores més tard. Els de de Banyoles van entrar al camp i just en el moment d'asseure's, l'Eto va marcar. Es això: arribar i moldre. En desemprés, els de Banyoles van adonar-se que s'havien endescuidat de dir-li al taxista que els esperés a la sortida. Van aixecar-se de l'estadi, van sortir a fora, i van estar buscant el xofer. El van trobar li van dir que fes voltes al camp fins que s'acabés tot plegat i van tornar cap dins. Just en el moment d'asseure's aquell noi que va ser fitxat amb un mocador de paper va cardar l'atre gol. Banyoles ja ho té això.

2 comentaris:

espurnes ha dit...

Sort que els de Banyoles éreu per allà. No se pas que hauríem fet si no decidiu anar en taxi... jeje.




molt entretingut. :)

Sacutell ha dit...

Conec un sociòleg que no s’explicava aquesta bogeria que provoquen les victòries del Barça. Per entendre el fenomen es va apuntar a un autocar fins a Basilea en una de les nostres grans finals. Opinava que l’ambient del bus l’acostaria a una realitat que no entenia. L’hi vaig desitjar bona sort i no el vaig tornar a veure fins dies desprès en mig de la gernació que rebia als herois. Anava vestit de blaugrana, portava un ninot que representava l’avi del Barça a l’espatlla i una bufa com un piano.
¡Ja ho tenia clar!