dilluns, 29 de juny de 2009

A Banyoles no sap fer calor

Ja arriben els dies que la calor ens rebenta. La gent no camina: vaga pels carrers com esperits fantasmals, els que carreguen alguna cosa fan cara de penintència. La gent va vestida de qualsevol manera: pantalons curts, samarretes suades, sandàlies o xancletes. Es un istiu de carrers agònics, esparracats de sol, on l'única franja d'ombra és per on deambulen els estripats vianants. Tothom parla de fer vacances i tothom diu que està cansat, fart, fastiguejat. Tothom anima tothom dient que fa molta calor i que podé demà encara en farà més. Tothom comenta coses que ha sentit dir i que "la calor no es pot pas suportar i que abans no en feia pas tanta". La gent es fica dins les cases i posa el ventilador i es queda una estona immòbil veient com aquell trasto volta i volta removent l'aire calent que hi ha a totes les cases. La gent beu cervesa i s'excusa que fa calor i sol beure tantes cerveses com a l'hivern. La gent obre les finestres perquè passi corrent d'aire i mira desconsoldament cap al cel d'un blau estuba o d'un blau canícula. La gent posa les notícies perquè el beneit de l'home del temps l'informi de les temperatures brutals i de les humitats inhumanes. La gent repeteix allò de "on anirem a parar" o "poca sé pas si ho aguantaré, tant tant". La gent s'espatarra al sofà i es ventaia amb el Punt. La gent es descalça i mira els ciclistes de la tele i xarrupa més cervesa que ara ja és tèbia però que "passa la set, vos que t'ho digui". La gent obre més finestres i si pogués obriria envans. La gent puja cap a fer nones i descobreix que al pis de dalt fa més calor. A l'habitació sempre fa més calor i quan arriba la nit no bufa ni un bri d'aire. La gent es rebolca pel llit, es ruixa amb aigua fresca, es treu la samarreta i acaba dormint sobre el mosai o sobre els rajols. La gent a l'endemà dirà que no ha pogut dormir, que la calor aquest any és molt emprejadora. La gent que pot s'instal.la l'aire condicionat però agafa unes calipàndries considerables, llavors té fred mig estiu perquè té febre i de tot. La gent es passa els dies suant, emprejada, renegant, protestant, no cardant re, bevent el que sigui, dormint poc, trebaiant poc, fent poques vacances. La gent comença a canviar d'humor quan ve el setembre i arriben les primeres factures importants: la instal.lació de l'aire condicionat, la carregada de la llum, els llibres dels nens, el viatge a la Vall d'Aran, les cerveses i els llibres del nen. Perquè sempre hi ha un nen que compra llibres de text. La gent està feliç perquè l'istiu és fora i perquè a Banyoles no sap fer calor, i després descobreix que ja ha passat un any i que les factures són una nosa i un maldecap. I que això, fa massa calor per seguir pensant, vos que t'ho digui...

1 comentari:

Sacutell ha dit...

“Como un profeta has hablado ...” que deia l’alcalde Borrego abans d’en Solana i altres traductors.
També podríem utilitzar aquella frase dels escandinaus que diuen que tenen onze mesos d’infern per un de cel i posar-la a l’inrevés.
Normalment això passava de mig juliol a la Mare de Deu d’Agost però amb la crisis tot s’anticipa menys les bones noticies. Cal fugir immeditadament. Abandonar amics i família i sobretot responsabilitats, deu ens guardi d’un ja està fet i que el cop de calor ens envií a l’altre barri. Tornarem a finals d’agost i lluirem un jersei que ens farà sentir guapos i elegants.
Mentrestant Xiscaires resistents en mantindran informats i que Deu els protegeixi.