dissabte, 13 de juny de 2009

El llepa dels llepes.

Poca cosa em faltava per sentir en aquesta vida. Ja m'ho han dit tot. Que si la meva col·lavoració era important per anar a Brusel·les, que si en temps de crisi havia de consumir més, que si malgrat les injustícies del món mundial encara hauria de donar gràcies a Déu nostro senyor... Ara de resultes, arriba un pelacanynes, un txitxarel·lo de la costra brava a dir-me que jo sóc el culpable de que hi hagi botigues que no tinguin una jeca que em vagi a mida sense haver-ne de garbellar dos mil o que em vengui una xindria prou madura a la primera de canvi.
Si, n'estic fart d'emprovar-me roba marcada com XL i digne de carquinyolis famèlics. De menjar-me fruita verda i més eixuta que un quart de quilo de greixots, de dinar a restaurants on perdo un queixal per cada rosegó de pa que em poso a la boca i de comprar bistecs que un cop passats per la paiella s'assemblin més a la sola de l'espardenya que no pas a una vianda com Déu mana.
Ara de resultes apareix el llepa de torn, aquell que només busca que li regalin un xuxo quan va a comprar el pà, que li donin de gratis les piles quan compra una calculadora, que l'obsquiin amb una loto ràpid quan passa per l'estanc o amb un parell de mitjons quan es fira una camisa, culpant-me a mi del mal traginar d'alguns, que molt poquets, comerciants.
Poques coses em queden per veure, si senyor, però fequits que us ho faré saber el dia que algú em parli de la generositat del Comitè d'Orriols. Garrepa com pocs, sap quin gust tenen els gintònics del Passeig però no pas el preu.
Comerciants de Banyoles: Si mai us entra aquest individu a l'establiment doneu per segur que us demanarà per trucar per telèfon o amb molta sort, només que li deixeu fer servir el vàter.