divendres, 12 de juny de 2009

L'Associació de Comerciants "Simpàtics" de Banyoles

Unes de les primeres ratlles que vaig escriure a Xisca de Gardi recollia el compromís que algun dia us parlaria de l’AC”S”B, un projecte d’associació que espero que algun dia veurà la llum.
L’Associació de Comerciants “Simpàtics” de Banyoles apilarà aquella colla d’establiments de la nostra ciutat regits per gent que difícilment et diuen bon dia quan hi entres i que per menys d’un duro et foten un ruixat. A Banyoles n’hi ha uns quants i tothom en coneix més d’un. La majoria son comerciants ben implantats a la ciutat i amb un grapat d’anys de tradició i clientela fixa. Masoquisme comercial podríem dir-ne.
Quan es constitueixi l'associació, s'elaborarà un distintiu que, a la porta de l'establiment, farà que ja hi entris mig acollonit i que t'asseguris de demanar alguna cosa que tingui en estoc i pagar-li just. Dingú gosarà entrar a buscar canvi, ni a vendre números de la grossa, ni a penjar un cartell al vidre. Només els més agosarats o apurats seran capaços d'entrar a demanar-hi feina. Els comercials ja sabran, només de veure el distintiu, que allà hi han de presentar la tarifa més baixa i vetllar a tota hora per una excel·lent qualitat del producte exquisit servei.
La clientela se’n guardarà bé prou de reclamar-hi res, d’entrar si veuen el terra moll o de picar el vidre un cop tancat, per molta llum que s’hi vegi dintre. Tothom sabrà que ha entrat a un comerç de l’AC”S”B, sigles que aniran acompanyades del lema “NO ESTEM D’HÒSTIES”.
Hi ha una fleca pastisseria a qui tot els va malament. Malament si els dones un bitllet gros, malament si massa xavalla, Si hi vas a primera hora ets un impacient, si hi vas a mig matí malament perquè hi anem tots al mateix moment, si hi vas a última hora ets el dat pel cul que els fa plegar tard i ja havien començat a escombrar. Si pel carrer hi passen cotxes és una merda, si ho fan zona peatonal també, doncs allà no hi passarà dingú.
Un comerç que toca el tema de la premsa, entre altres complements. També hi ha una dona que regenta un negoci d’hostaleria ben a prop de l’estany i que a mi, personalment, em fa por. Poques vegades que hi he entrat i sempre he tingut la sensació que li feia nosa. Li demanes la consumició i ja desconfia de que li paguis. Diria que no ha rigut mai, segur que no en sap.
Expliquen històries d’un estanquer ben situat i d’un amo d’un bar que quan va anar a prendre comanda a una taula que eren una quinzena pel cap baix en va fer fora un perquè no volia beure res. Òbviament van marxar tots.
Es veu que hi ha un taxista que si li demanes que et porti allà on sigui et mira em cara com dient: “Escolta, que t’he demanat re, jo? Doncs perquè em toques els collons?” o bé “Què, no has trobat dingú més que t’ho portés?”
En fi, hi ha gent que serveix per estar de cara al públic i n’hi ha que no. Ah, tabé hi ha els que no haurien de ni tan sols sortir de casa seva. Malgrat tot, els de l’AC”S”B seran dels nostres i entranyables com els qui més, si cal. Qui no en coneix un perell de candidats a formar-ne part?

3 comentaris:

Camarera! ha dit...

El jefe d'un restaurant amb nom d petit poble a prop d cornellà per exemple!

En Samora ha dit...

Per exempe, doncs si. El de l'escuradents a la boca

Camarera! ha dit...

L'altre dia estava berenant una torrada amb pernil i el vaig sentir cridar com un boig! Resulta q a un client li havia tocat una bossa d patates gratis, deia q ja no compraria mai mes en aquella casa, que per que collons ell havia d regalar unes patates per que ells ho diessin! El senyor educadament va marxar pero tambe es podia haber posat a cridar com ell!