divendres, 26 de juny de 2009

Les postes de sol des del menjador de Can Bombeta

He vist en Boix passar pel carrer del Canat des de la finestra de casa d’en Bombeta i m’ha vingut al cap que encara no sabem res dels porters de l’Atlètic. No en tenim cap notícia però, tot i així, ja hem decidit que, aquesta temporada, veurem una bona colla de partits des de la perspectiva del menjador del nostre amic, convertit des d'ara en un part de Xisca de Gardi. Que consti en acta sense cap falta d'ortografia. De Can Bombi estant, el sol es pon al darrera de les primeres muntanyes de la Garrotxa i espetega, per sota, al sostre de núvols que el vent li posa al cim cada dia. I la claror va marxant, sense pressa, per anar a fer un vol a l’hemisferi Sud. Però l’hemisferi sud no té ni punt de comparació amb la comarca. I és per això ens torna cada dia, com la Teisa que ve d’Olot. A l’hivern, una estació en la que, incomprensiblement, la llum s’estima més baixar per il•luminar altres latituds en comptes de quedar-se amb nosaltres, haurem de venir a dinar a Can Bombi faci sol, plogui o nevi. Però d’això ja en parlarem un altre dia.
El que és important és que la directiva prengui una decisió immediata sobre els fitxatges per a l’any vinent. I que dels diners no se’n preocupin perquè no en té ningú. Les condicions són unes altres. En alguns clubs a prop de la capital, demanen jugadors que sentin un plaer definitiu quan estiguin escrivint paraules amb accent, com ara dóna o trascantó. A l’Atlètic la cosa va diferent perquè l’accent el portem a la lletra del mig i és una e emfàtica com una casa. Per formar part d’aquesta nostra plantilla s’han de tenir ganes de disfrutar jugant, menjant, bevent i sortint, que són les potes del futbol modern. Complir aquests quatre manaments, fent una mica de bondat, la nit abans, quan juguem contra el Camós, el Porqueres o el Chabab, és la resposta al sentiment atlètic. O, com a mínim a una part. Una part molt important, en qualsevol cas, i perdonin la insistència.
Hem de cobrir diverses posicions però ens és una mica igual quines posicions siguin. A l’Atlètic, l’ordre tàctic és una formalitat inútil. I això també ens és indiferent. Tan ens aniria bé un davanter d'àrea com un carriler de banda dreta. O un central esquerrà i un mig centre corpulent. I un mig volant dret? Aquest potser sí que ens convindria, sobretot ara que tindrem gespa. De plàstic però gespa al capdavall. I gràcies! A nosaltres, sigui com sigui, mentre el camp es vegi verd ens va bé qualsevol cosa. Però que fitxin aviat perquè en Samora no es pot quedar tot sol. En Samora és un persona excel•lent embotida al cos de dues persones excel•lents i és atlètic no perquè tingui el sentiment sinó perquè en forma part d'una manera indispensable, dràstica i radical. El volem per tota la vida i, si no pot ser, que sigui per molts anys. Visca en Samora i Amunt l’Atlètic collons!! (però que ens portin un porter, per l’amor de Déu)

1 comentari:

Camarera! ha dit...

Ei! Pro si esta viu!! Jejejeje