dimecres, 8 de juliol de 2009

Can Mas Colom

La Casa de Can Mas Colom està situada a la part final del nostre Carrer Nou, a banda dreta venint de Santa Maria. Els de Can Mas Colom, com bona part d'aquell carrer, eren pagesos i hortolans. Vet aquí que un dia, suposem que pels volts de setembre, els de Can Mas Colom traginaven semals de vi. Tenien la burra estacada a fora al carrer. Una burra grossa, lluenta, feinera. Els de Can Mas Colom es van torbar a xerrar a mitja feixa. Era ben normal, llavors, perquè la gent feia la feina però sense presses, sense cronòmetres, sense patir per albarans i noses. Es van aturar a xerrar amb la típica romaguera que rondava pels carrers per entrebancar una mica. Suposem que parlaven del vi de l'any, de la calor que havia fet a l'istiu i de quatre grilleries més. En aquestes que la burra estacada es va deixar endur per la flaire de les semals. L'animal devia tenir set d'estar-se estona parant el sol a mig carrer. I en aquestes que es va amorrar a la semal i va començar a xarrupar fort. Els atres vinga a xerrar. Fins que, de cop, la burra va començar a fer l'òs, vinga a fer esses, a caminar guerxo, a treure la llengua com si vingués malament. El de Can Mas Colom, pobric, es va espantar pensant que la burra havia agafat un mal lleig i va començar a cridar "ai que la burra ve malament". Però l'altre, la romaguera, advertint l'autèntica naturalesa del mal va dir "no tinguis pas por, la burra duu un bon gat". Vet aquí que hi ha contrades que diuen que "un dia un burro va tocar una flauta" a Banyoles podem dir que "un dia una burra es va engatar". El pare encara explica la facècia, no sé si e' pa' vritat, però còmic sí que ho és.