dimecres, 22 de juliol de 2009

Llàgrimes

En un dia com avui, hi ha poques coses a dir que tinguin la virtud del consol. Banyoles sanglota l'enterrament de l'Enric Tubert i la vila viu en la hipnosi profunda de les campanades a mort. Banyoles s'enyora. La devastació a les ànimes és d'una rotunditat maligna. I els records voleien pels carrers. No tenim esma per a res. La tristor ens ha negat els llagrimals. Banyoles és, hores d'ara, una ciutat amb el cap cot, amb una part del sentit de l'humor esparrecat a l'estil de quan s'esqueixa la seda.