dimecres, 1 de juliol de 2009

Sifons

S'ha de tornar a engegar la indústria del sifon que no s'hauria d'haver perdut mai. Ara circulen uns refrescos que són papadinerus, una mandanga, líquids que no treuen pas la set. El sifon era refrescant i combinava la mar de bé amb tot. A la tele veiem que del sifon en deien soda, que era una paraula molt tibada i postissa, i de tant tibada i postissa acabava semblant una altra cosa. El sifon, ben fred, treia la set i pessigava els llavis i el pal.ladar. Quan apretaves aquella llengueta se sentia un xarbot com si un buc d'abeies anés a sortir de dintre l'ampolla. La mare sempre explicava històries de sifons que havien explotat amb conseqüències gravíssimes per les víctimes. La mare sempre tenia històries rocambolesques per qualsevol cosa. El cas és que el sifon era una indústria local, castissa i fabulosa. Es portaven els sifons amb unes caixes de fusta que encara els feien més especials. Els que se'n duien la palma eren els de Can Plami, una casa de referència, notable, important, cridada a fer grans coses fins que les multinacionals van entrar com cavalls sicilians en el negoci de treure la set. Però tinc a casa altres marques d'ampolles que guardaven els pares. Marques amb noms peculiars com "la gremial" o noms que pretenien introduir-se a les cases com "la familiar" o marques que prenien un aire internacional com "Sanmy". Però els sifons de Can Plami van passar a la posteritat per ser a tot arreu. A Can Bernat és dels pocs llocs on es pot acompanyar l'àpat d'un bon trago de vi amb sifon. Una beguda sense precedents, determinant, imprescindible. El vi, sigui quin sigui els seus orígens, pren amb el sifon un gust estovat, mineral, païdor. El vi és rebaixat per convertir-se en un beuratge enjogassat i lleument traïdor. Perquè enganya al consumidor pensant-se que és només una beguda refrescant quan, en el fons, té una càrrega alcohòlica embardissa. El sifon s'ha de recuperar i s'ha de convertir en la beguda definitiva dels vermuts, amb vermuth de granel, i dels àpats amb vi d'estar per casa, o per beure a mitja tarda un cop busquem una mica de refresc a la nevera. El sifon no havia d'haver marxat mai dels nostres instints més substancials. El que ha vingut després o bé és un destorb o bé provoca caparrassa. Vet aquit.

1 comentari:

llobarro de bosc ha dit...

Ep! Aquí m’has tocat la fibra. Vale que ens fregeixin a impostos, que ens obliguin a aprendre informàtica, que ens facin treballar com burros a canvi de res, que ens donin pel sac amb la competitivitat, la professionalitat i la filosofia d’empresa i que haguem d’anar vestits amb bermudes i ulleres de sol com si fóssim babaus. Però, els sifons, havien de treure’ns també els sifons? Cremem-ho tot, ja!