dimecres, 12 d’agost de 2009

Tranquils, n'hi ha un de Banyoles.

Potser algú pensava que certament desapareixeria, i de fet jo també ho creia, però hi ha una història prou important com per trencar el meu propòsit de deixar-vos tranquils uns dies.
Els fets tenen el seu origen a Can Barça. El seu director esportiu, mig acollonit pel dispendi econòmic dels de la capital espanyola, arrossegat per la propensió al tremolor de cames que pateix el món culer va reunir al seu despatx en Guardiola per intentar traçar una estratègia de contraatac que neutralitzés l’ofensiva madrilenya.
En Beriguistain que anava repassant un per un els nous efectius rivals a mesura que li augmentava el nus a la gola, se li ensangonaven els ulls i la veu se li anava fent pitita pitita.
En Sampedorí, en canvi, mantenia una postura serena que cada vegada més inquietava al seu company basc fins al punt que aquest últim va cardar un cop de puny a la taula, es va aixecar i va cridar:
- Vols fer el favor d’escoltar-me!!!
- Ja ho faig, però no em cridis si us plau, que estic de vacances. En Pep seguia inalterable.
- Què farem? Se’ns cardaran vius!!! A qui hem de fitxar? Ja ho saps que no tenim calers?
El més interessant, si més no per nosaltres, és el que va contestar l’entrenador del Barça que va aixecar-se, va girar cua i mentre sortia del despatx li va dir:
- Que fitxin a qui els hi doni la gana, nosaltres ja tenim en Fontàs, que és de Banyoles.

1 comentari:

cardisucre ha dit...

Uf!.Ara ja estic més tranquil.
Molt bé Samora, així m'agrada, que estiguis de bon humor i no et piquis. Deuen ser les vacançes...