dijous, 10 de setembre de 2009

Enlarge your pennis/ free viagra

Un bon amic meu més gran que jo, em comentava poc abans d’entrar jo al club dels trenta, que estava a les portes d’un gran canvi de cicle vital. M’explicava que arribat a aquesta edat s’esvaeix tota possibilitat de ser considerat un jovenet. Que a partir d’aleshores i si la vida i la genètica es compadia de mi, podia allargar més o menys el que es parlés de mi com a “un jove” o que l’estimació incondicional d’alguna tieta em permetés gaudir de continuar sent “el noi”.
Així, el dia que vaig posar el tres al davant, entremig dels correus electrònics de felicitació, com quan el meu germà petit rebia una carta del Club Super 3 pel seu aniversari, vaig trobar-me el primer missatge que em donava la benvinguda al nou status oferint-me un allargament de penis. Aleshores em va venir al cap el que m’havia comentat el meu amic, associant-ho a que també ell m’havia explicat com va començar a sentir-se, primer temptat i a posteriori assetjat per propostes d’aquesta mena.
Quatre anys després d’aquella data observo amb preocupació com a diari, a part d’estirar-me el ninot, amb cremetes, pastilles, operacions i tractaments varis, hi ha a qui està interessat en que aquest es mantingui dret i ferm com un pal paller les vint-i-quatre hores del dia. Imagineu-me a mi, que ja em sentia acomplexadament al·ludit i insultat quan em creuava amb aquells cotxes que a la porta hi duien retolat “HERBALIFE, Adelgaze ahora, pregunte como”, com he de sentir-me quan m’insinuen que la tinc petita i poquet espavilada.
Després d’investigar el fenomen, però, he aconseguit trobar a tot plegat una explicació concloent que m’ha permès mantenir la calma, d’una banda, i ajudat a comprendre la preocupació d’aquesta gent, per l’altra. Us adonareu quan ho hagueu llegit, que aquesta no és la narració d’una intimitat, sinó un avís a aquells amb tendències hipocondríaques o poc conscients de la importància de fet de ser de Banyoles.
Resulta que conscients de la nostra importància, la NASA, el Pentàgon, la CIA, la KGB, i el bisbat de la Seu d’Urgell, treballen des de fa anys en un programa secret que respon a les sigles NBASD (No Banyolins Amb Sense Descendència), que com s’extreu del significat d’aquestes, destina una quantia sense límit de recursos econòmics, logístics i humans a procurar mantenir la més indubtable icona d’orgull mundial, vetllant pels banyolins i la vigorositat dels membres dels seus membres.Faltarà dir-los a aquesta gent, però, que els gintònics del Passeig, les xuies d’en Selvatà, les tortades d’en Boadella, la cervesa de l’Atlètic i els menús d’en Mià entre altres coses, ja fan la feina que han de fer i que no necessitem les seves martingales per ben re, doncs el que proposen vindria a ser el mateix que donar un retbul a l’Obèlix.

2 comentaris:

Sacutell ha dit...

El tamany i el seu comportament es tema cabdal...
“La vida es una bola i el seu eix es la titola” que diuen.

Sacutell ha dit...

“A més, segons Noguer, aportarà un plus de reivindicació nacionalista a la Diada”
Això es el que cita el web de radio Banyoles, de les declaracions del senyor alcalde sobre la conferencia de dema de Magda Oranich.
¿Hi havíeu caigut que dema es oportú fer un plus reivindicació nacionalista?
¡Quin descobriment genial!