dissabte, 19 de setembre de 2009

L'Era de les Bruixes

El vespre mana sobre Banyoles. La llum del cel s'ha ecomanat dels colors tràgics de l'Estany. La mandra fa que ens oblidem de les últimes obligacions de la tarda. En Vaqueta, el Gallegu i jo pugem a un cotxe que ens menarà per la carretera de Pujarnol. Verd retallat, muntanyes segades de verd, blau tendre del cel, la tarda s'esfuma sobre nosaltres. Arribem a la trenca de Banyoles Park i pugem per una carretera que tenia oblidada. Aquesta urbanització és un desori dels temps de l'arbitrarietat i l'abús. Clots fondos, esquerdes sobre el quitrà, parcel.les cent vegades abandonades. Arribem a l'Era de les Bruixes i ho trobem tancat. En Feli té aquestes coses: fa la seva, que no l'atabalin, que no l'obliguin a la rigidesa suïssa d'uns horaris. Això sí: una esteleda oneja al vent. A tot volt quatre cases solitàries i silents, ningú enlloc en aquest tros de món emboscat. Els nostres ulls es fixen en el pou. Silenci. El pou de l'antiga casa de Can Closes és un pou maleït. El vell estadant, fa molts anys, va matar la dona i la va cardar daltabaix. Era el cap d'any de fa més de cent anys. L'home va embogir enmig d'aquelles muntanyes tràgiques governades pel silenci. Va colpejar la dona i la va llançar al fons del pou. La mainada va escapar dels ulls enfollits d'aquell home i va anar-se'n a refugir en aquells boscos insondables. Es fàcil poder imaginar l'ànsia i la por d'aquells vailets amagats entre les bardisses i escoltant els crits criminals del seu pare. Coses de les vides tràgiques. Quan explico aquella història ens entra una pressa urgent, ansiosa i entrem dins el cotxe. Tornem per la carretera masegada. En direcció a Camós i els seus paisatges transitables. Bora nit.

1 comentari:

areaprofessional COMG ha dit...

doncs el dia 25 de setembre a les 9 del vespre, estarà obert a tothom, tot aprofitant que els "trempats" del CAP de Banyoles han programat una sessió de "contes per a adults" amb la colla de'n Mantu.