dimecres, 16 de setembre de 2009

Més enllà de " l'esperxat ".

Possiblement si haguéssim d’escollir un nom per una marca d’algun producte molt nostrat amb la intensió que aquest fos encara més exclusiu de casa, “Esperxat” encapçalaria la llista de qualsevol pluja d’idees i em semblaria bé i lògic. Correm el perill, no obstant, de quedar embarrancats en aquesta paraula en detriment d’altres tan farcides d’identitat banyolina com la tortada de Can Boadella o la mateixa Araceli Claramunt.
En Pei, un banyolí a l’imperial Tarraco, és el masover d’un feisbuc anomenat “Parlar plaestanyí” un espai digne de ser venerat per tothom i que Xisca de Gardi ja ha iniciat gestions per convertir-lo en espai cultural protegit, patrimoni de la humanitat, d’estudi obligatori, temari de selectivitat i tot tipus d’oposicions.
A “Parlar plaestanyí”, a part d’explicar que a aquí les pilotes s’esperxen, també si deixa constància que mentre nosaltres bastem figues, un altre bada la bossa i que sense “volguer” li cardes una branca pel cap i li surt una bossoga et ventarà un pet de crits o et fotrà una cossa a la clavia. Per si mai algú et diu que fulanita és una beca, a través de “Parlar plaestanyí” entendràs que no t’expliquen que es tracta d’una mossa subvencionada, sinó que t’estan informant de la seva manca d’hàbits d’higiene. Així, una beca és aquella que va pel món tirant-se veixines o manxiules, menjant-se torraines i que carda bravada. Com remarca en Pei, a Banyoles, els macarrons no cremen, en tot cas, el mucarrons pessiguen, i la infermera és aquella dona amb fandilla que posa indiccions. Passeu-vos pel feisbuc que ha fet en Pei. Allà hi ha un fotimer d’expressions i glossari d’imprescindible coneixement. Podeu ajuda’l si veieu que se deixat alguna cosa important però, encara que sigui per aiam qui carda el cap mé gros, aneu-hi a fer un vol.