dimarts, 1 de setembre de 2009

No ho dec pas haver entès bé

A vegades t'expliquen coses i no les acabes d'entenre. Es allò del joc del telèfon, que a base que un digui una animalada, l'atre no l'entén i acaba convertint-se en un impossible. Passa sovint. Vas 'tabalat, agafes una conversa al vol, i després vés a saber què acabes entenent. El cas és que m'han explicat una cosa que no me l'acabo de creure. M'han dit que tanca un negoci respectable de tota la vida, un lloc referencial, un punt bàsic i definitiu del banyolinisme i la banyolitat. M'han dit que unes arrels fondes, velles i fortes deixeran de ser-ho. Com que no m'ho crec, ho dic en veu alta i a veure si surt algú que m'ho desmenteix dient-me "ets un gamerús, d'on ho has tret? poca e' pa' vritat". El cas és que fan córrer que Can Banal, la mítica Fonda Comerç, tanca. Això en el cas que fos veritat mereixeria una moció a l'Ajuntament i mereixeria que l'alcalde en pes es personés en tan emblemàtic negoci familiar i busqués la manera que no es consumés la fi i el punt i final. Recordo un sopar de diumenge de Sant Martirià a Can Banal que és la foto definitiva d'aquest local i l'honor que es mereix en la memòria dels nostres dies gloriosos. En Pep, en Vaqueta i jo sopant un rostit de festa major al costat dels músics d'una cobla que no recordo. L'ambient familiar i afable d'un Sant Martirià, la pluja batent contra les uralites, els quadres de la família penjats al menjador, l'anar i venir diligent de la mestressa, l'anar i venir diligent del gran jutge de pau, el respecte per la clientela, el clima familiar de les millors fondes de poble, el menjar agraït i la sensació que aquell espai, aquell negoci, és el resum de totes les festes de guardar de la nostra tradició. La Fonda Comerç amb el taulell mostrador, les seves cortines de plàstic, la seva clientela de tota la vida. Es impossible que tot això pugui tancar. Que es poden tancar les Estunes? Que es pot tancar l'Estany? Que poden desaparèixer els nostres carrers i les nostres places?

9 comentaris:

Sacutell ha dit...

Es que plega tothom?
L’últim de sortir que tanqui el llum!

xavibanyo ha dit...

Visca Can Bangal!!!!!

Sacutell ha dit...

¿L’evolució es produeix de mica en mica o be com a canvi radical? ¿Les ciutats i el seu teixit social evolucionen progressivament o avançant en pronunciades dents de serra? Segur que la percepció del que passa no es igual per tots ni per totes les edats. I ara la meva em faria veure que es de cop que les coses canvien. En pocs anys està desapareixen una generació referent de la meva infantessa i aquesta tenia activitat, negocis, presencia pública. L’edat esbiaixa la percepció i no et deixa opina equànimement. Doncs serè just però em lamentaré del que passa davant dels meus nassos. Comença inexorable, la desaparició de la meva generació. Em queda el record i citar el títol d’un llibre de memòries d’un dels grans de La Vanguardia; “El meu futur es ahir” com a definició del que em passa.
Com diu la dita popular; “Cardem, cardem, que el mon s’enfonsa” o potser fem el que grollerament això vol explicar

cardisucre ha dit...

Fa uns 15 dies que o vaig sentir jo també. Diuen les veus ( no en tinc prova fiable )que ningú de la família vol seguir amb el negoci.
No vos fieu de l'alcalde per a fer aquest tipus de feina, ni massa cap altre...

llobarro de bosc ha dit...

I el més trist és que d’aquí dos dies, al mateix lloc venerable, obrirà un macdonalds, un movistar o una caixa. I, el més desesperant, és que aquests antres s’ompliran de clients. No m’estranya que cada dia hi hagi més drogoaddictes. Jo mateix m’ho estic rumiant.

maria vaqueta ha dit...

ai ai.....
ai mare de Deu... que hem de fer perquè aixo no passi???
parlare amb el pare d'en Pep (conegut paborda) pq St. martiria i faci algu...
collons quin patir!!!

Salta Matxos ha dit...

Quim va parir!

Tothom plorant i re, de re...è ben bé...

A veure qui té collons de portar els fogons d'aquesta empresa i fer el menú cada dia, festes de guardar incloses i que, a més et surti a compte...
Amb la gent ben posicionada que hi ha a xisca de gardi s'hauria de buscar alguna subvenció pública per aixecar el petit restaurador banyolí

Sacutell ha dit...

Això no te solució i es un gota a gota mortal que canviarà la fesomia del poble. Si fos el primer que plega nomes seria un avis però es que en portem tota una col•lecció. Petits negocis molt sacrificats d’horari tenen els dies comptats. ¿Qui vol treballar quant els demes fan festa? Escolteu les queixes de tots els restauradors davant la dificultat de trobar qui vulgui treballar també cal dir que per un sou poc engrescador. En l’època de la gran fama dels cuiners i dels grans preus dels seus menús no hi ha ningú que vulgui fer de restaurant de proximitat. Ens estimem mes treballar de franc pel gran cuiner i fer currículum que no submergir-nos en una cuina calorosa per un sou esquifit. Es normal i l’atur que pinta esgarrifós, no pot corregir la tendència.
El flequer de Cabanelles feia el millor pa del mon. Venia el que volia i nomes a qui volia. I va plegar.
El que podem fer es la llista dels que quedant ...¿i quant la Brugui plegui que farem companys?
Els negocis que perduren son els artificials, els inventats. Els autèntics queden aïllats i confiats a la vida d’una nissaga que caduca. Em adoptat el model nord-americà; els centres històrics s’abandonen a la marginació i es reconstrueixen en forma de centre comercial a les afores. ¿Veurem a la carretera de Girona un centre comercial que tindrà un Can Bernat, una Brugui i un Can Ralita com a parc tematic?

Sacutell ha dit...

¿Quant els comentaris arriben a aquest dígits deu voler dir que els titulars son uns mandrosos? Perquè les vacances ja nomes son un record per a la gent normal