dimarts, 22 de setembre de 2009

Nosatres sols

Correvia l'any de les tanquetes i l'Operación d'aquest jutge anomenat Garçon. En aquells dies que havien 'gafat uns quants vailets de la comarca (en Ros, en Puigdemont, l'Alemany, en Ferran Ros, en Dalmau i tabé el fill de l'alcalde Rovira) vaig adonar-me d'un fet revelador. La comarca era plena de gent que això d'Espanya li cardava molta al.lèrgia, per no dir altres manifestacions més desagradables. L'alcalde estat de Sant Miquel, l'Esteve, es va treure la cartera i va ensenyar un adhesiu. Duia el mític que se'n vagin amb una silueta de la benemèrita. Estava tot dit. Que un alcalde convergent, descendent del Guerriller Rovira, havia arribat a aquesta conclusió era tota una revelació. Des d'aquella data quasi tota la comarca ha anat tombant cap a l'independentisme: antics carlins i antics liberals, monàrquics de tota la vida, federalistes, regionalistes, fabricants de sifons, manaies que surten per protegir la Verge del Dolors, sardanistes i discjoqueis, veïns i veïnes del carrer Sant Martirià, metgesses, caçadors de gotlles, colles del senglar, pollaires, tractants de bestiar, llicenciats i fins i tot algun exguàrdia civil. Soms tants que no cabem en el padró. Soms tants que ja no sabem quants som. Antes els independentistes es coneixien tots, ara són els atres els qui es coneixen. Per això que estaria bé que aquesta consulta que volen muntar unes entitats de la comarca es dirigís als que volen seguir sent d'aquest espantall que es diu Espanya. Estaria bé que haguessin de sortir ells a votar per comptar-se. Al cap i a la fi, això de la independència al Pla de l'Estany, i a Catalunya, hauria de ser com la innocència. Tots som independentistes fins que no es demostri el contrari. I que votin els culpables i que siguin ells qui hagin de sortir de casa, agafar una papereta, fer cua o no, i omplir la urna. Llavors nosatres ens els miraríem des de les terrasses de la plaça i diríem: "goita aquest vestrús, poca sap pas el que es carda, si el seu avi el veiés!" Com que tot això no passarà, anirem a votar que sí per respecte, devoció, bona educació, visió de futur, amabilitat, record cap als nostres avantapassats, salubritat, fe, decència, estima a la terra que ens ha vist créixer, honestedat, i dues-centes mil raons que ara no em vénen al cap. Xisca de Gardi i tota la seva tropa, per no ser menos, aquell diumenge portarà la pastera d'en Pep plena de paperetes amb el sí. La farem girar orientada cap al cel i quan pari ja serem lliures. Quan la pastera pari de girar, i nosatres deixem de tenir cap rodo, ja serem definitivament ciutadans de ple dret de la millor nació lliure d'aquesta part de món. No importarà que Espanya no s'ho cregui, ells segueixen pensant que la terra és plana i que Amèrica és només les Indies Orientals. Nosatres sols que deia l'Avi i els amics ja ens els triarem via Facebook.

3 comentaris:

Sacutell ha dit...

El títol m’ha posat la pell de gallina. Nosaltres sols es el crit de guerra d’un grup relacionat amb Estat Català d’ideologia i estètica feixista. Sempre m’ha fet pànic veure’ls desfilar amb l’àguila a les senyeres, amb camisa fosca i mànigues arremangades encara que estesi’m a mig hivern cridant “nosaltres sols”.
Per ser un país complert fins i tot tenim feixistes independentistes i afortunadament nomes son ells sols, tot sols com el seu crit. Doncs que si quedin.
Però seria traïdor amb l’amic si no li reconeixes l’encert de la seva comunicació.

Nuri ha dit...

Ells sols i, per sort, molt pocs.

Visca la Terra Lliure!
Visca els Països Catalans lliures!

Sacutell ha dit...

¿Independència encara que no sigui en democràcia?
Es la discussió de independència i res mes o independència i alguna altra cosa? Es l’objectiu antic de l’alliberament nacional però també el de classe. Avui no sona. Ja no es diu d’aquesta manera, però perseguir el poder nomes per tenir-lo no es l’objectiu, es un mitjà. I així ens va!
¿Recordeu el crit de les terres de l’Ebre en contra del Pla Hidrològic? “lo riu es vida” Algú poc content amb la manera que els companys exerceixen aquest poder, el va canviar per “lo sou es vida”
Saviesa popular que expressa de forma elemental un concepte universal