dissabte, 19 de setembre de 2009

Unta són aquell prei?

Fa dies que passo per Xisca de Gardi i no trobo ni el Comitè d’Orriols ni en Mastegatatxes. No només això, sinó que al Mas es manté un ordre i la netedat mai vist en presència seva. Acostumat a trobar-me llagurts al costat del teclat, l’interviu al terra del vàter, pots de cigrons amb la cullera dins i plens de “culilles”, l’absència d’aquests i altres testimonis em fa pensar que fa temps que no treuen el nas per la seu de Xisca.
Ahir, una mica amoïnat, vaig preguntar per ells i... res. El Gallego va arronsar les espatlles i va deixar caure la mirada, en Vaqueta es va posar a parlar pel mòbil i en Llobarro de bosc em va contestar preguntant-me si tenia pensat fer la travessia. Ben estrany, tot plegat.
Hi ha malestar, a Xisca de Gardi. Es veu que fa vuit dies que el Comitè d’Orriols hauria d’haver “emplanat” la nevera d’Atlètiques i volldams i que en Mastegatatxes s’ha saltat dues vegades el torn d’anar a can Muné a buscar greixots.
Revisant la caixa de caudals comprovo que les virolles destinats a fer front aquestes despeses també han desaparegut. Llamamau... unta deuen asser aquet dos?
L’Atlètic ha començat la temporada, en Mià ja ha baixat la ratafia del teulat, ara que s’apreparen les festes de Banyoles i la millor de les obres de teiatru mai vistes o que està a punt de donàs el prèmit al banyolí de l’any, van aquest prei i em carden el camp, i a sobre amb el calés de les cerveses i les viandes.Més val que tornin abans no decidim demanar una subvenció al Ministeri de Sicaris. Que s’apreparin si no justifiquen la seva absència i sobretot que es calcin si, per aquell seu absurd senderi, els hi passa pel cap presentar-se amb les mans buides. Quedi dit.

1 comentari:

Sacutell ha dit...

¿Vols dir que no estan enfeinats perquè s’acosta Sant Martirià? Els canalons, el rostit, preparar la casa pels convidats, repassar el mètode de comptar i repartir les sardanes, fer forat a l’estomac i sobretot al fetge, pel consum a barraques... ¡Mira si ni ha de feina per fer!
Per cert, ara no se perquè em ve al cap el mico d'en Xicu? Es que recordo que al marge de les seves dèries onanistes, tenia debilitat pel gos de la casa que era un petaner de color de gos, imagino que no cal afegir que no era blanc, els gossos blancs i els pèsols no son la preferència de l’amo. Be anàvem a la debilitat del mico pel gos. Mes que debilitat era mala llet, aprofitava el moment que l’animal treia la llengua per agafar-li amb els mans i no deixar-lo anar fins que en Xicu hi intervenia. Imagineu l’espectacle? El gos era mes estimat que la bestia exòtica no per res sinó perquè complia el seu humil objectiu, mentre el mico no va polir mai altre cosa que la part mes punxeguda del seu cos. No se si hi ha un hospici de micos però el seu amo no l’hi va buscar res de gaire millor.
El mico d'en Xicu es personatge cabdal a la comarca. Si en lloc del banyolí de l’any haguessin pensat en el de la comarca, podria ser un gran candidat. El mico es clar, encara que en Xicu també.