diumenge, 27 de setembre de 2009

Vam anar a veure teiatre

Xisca de Gardi es va guarnir per l'ocasió. Sembla que no però la gent que és ordinària de tant en tant es calça, es guarneix i "hasta fa goig". No vam anar a veure en Puigbó si és això el que us penseu, perquè en Puigbó el tenim massa vist i a nosatres la gent d'Olot la preferim una mica més manargues que aquest noi "de mira'm i no em toquis" i "dispensi senyor em pensava que era un ocell". Total vam anar al municipal per veure què havia preparat el petit de Cal Cisteller. En Pep, el Gallegu, en Mastegatatxes, en Samora i un servidor ens vam asseure desordenadament a les butaques del teatre. Faltava en Puput que el divenres no està per re' i en Vaqueta que el teníem en missió especial per veure com el Director Comercial recollia el premi. L'obra de teatre que anàvem a veure és el que el petit de Cal Cisteller, o sigui l'Oli, ha batejat com Tots soms pops. I no és altra cosa que un amanit de textos d'aquest bloc espolvorejats amb l'art del petit de Cal Cisteller. Ens vam cardar un bon fart de riure i, fins i tot, a en Pep li va agradar. Els actors estan agafant el paper i estan a punt d'arribar a aquell extrem que la meu mare assenyala amb un "ja arriba a trebaiar bé, aquest". Temps al temps. Encara falten uns dies perquè el gratinat sigui complert i perquè l'obra faci una olorassa de canelons de Sant Martirià. Ja sé que direu que d'aquests textos no se'n pot treure gaire res, que són un ordinari que tira d'esquenes, que no sé com pot permetre Banyoles que s'estreni aquesta cosa per Sant Martirià. A nosaltres, tant se'ns en carda. Vols que t'ho digui? El cas és que vam disfrutar com beneits, i en cabat vam agafar el camí cap a Can Xabanet. En Jimmie havia procurat de ficar unes quantes ampolles de Juvé i Camps en fred. El món és això: nits rutinàries pigellades amb estrelles rutilants.