dijous, 29 d’octubre de 2009

Assemblea de Xisca de Gardi

Per Sant Martirià toca Assemblea del nostre partit il.legalitzat. Faltava gent: en Vaqueta era a Nova York per fer d'escolà en un casament d'un libanès de Canadà. No s'entén i és millor no entendre-ho. En Pep va faltar perquè és així. En Llobarro del bosc va faltar perquè ens vam descuidar de trucar-lo. Vet aquí. Hi erem quasi tots que és el que compta. Perquè si hi som tots ja no té gràcia. Vam anar a Can Félez que va ser per nosatres un descobriment. En Félez és home d'una sola peça i li estarem més que agraïts fins el judici final. El judici final, ja se sap, és el dia que els jugadors de l'Atlètic hauran de confessar tots els pecats. El cas és que en Félez ens va prometre Juve i Camps i va complir com un senyor. La carn a la brasa estava al punt, i va treure uns xampinyons que no ens cabien a la boca. Vam sopar amb grandesa i amb plenitud. Al cim, la joia de Galliners es va passejar pels voltants i això ja no té preu. Es una cosa que dignifica Can Felez per sempre més. El cas és que l'Assemblea de Xisca de Gardi no va arribar a cap conclusió: teníem la boca plena de menjar i debatre en aquestes condicions ens portaria a convertir-nos, de ple, en persones ordinàries. No va passar com atres vegades que els àpats nostres acaben en un cafarnaum: no vam trencar re, no vam rojar, no vam tirar-nos els plats pel cap, va ser una assemblea civilitzada fins a l'extrem de pensar si no ens havíem de dissoldre. El bandarra d'en Garzón haurà d'esperar un altre Sant Martirià per il.legalitzar-nos. De moment, fem la viu-viu que és del que es tracta.